Cap on va l’economia?
Aquests dies hem conegut diverses dades econòmiques rellevants. Per una banda, el BCE va decidir apujar els tipus d’interès de l’euro en 75 punts bàsics i arribar ja al 2%. El mateix dia coneixíem que la inflació al nostre país passava del 10,8% del juliol i el 8,9% de l’agost al 7,3% durant el setembre. Amb poques hores de diferència ens comunicava l’INE que el PIB del tercer trimestre variava només un 0,2% respecte al trimestre anterior i, alhora, coneixíem la xifra d’atur, 12,76%, amb 60.800 aturats més. Aquests quatre indicadors s’han d’analitzar conjuntament. Cap on anem?
Espanya i la UE han entrat en una fase de desacceleració de l’economia. L’activitat econòmica està baixant i el mercat de treball ha començat a notar-ho. En consonància, la inflació, acompanyada per la correcció dels preus de l’energia i la regularització dels mercats de components, porta tres mesos en clara contracció, tot i que un 7,3% és encara una inflació elevadíssima. En aquest context, el BCE torna a apujar el preu del diner. Com he dit en altres ocasions, el BCE no apuja interessos per controlar la inflació. Ho fa per sostenir el valor de l’euro respecte al dòlar i per refredar l’economia ara que s’acosten les negociacions salarials del 2023. Si s’han d’apujar interessos els apujarà ara, i no el 2023. Perquè tancar un 2023 amb un últim trimestre de risc de recessió i tancar l’any amb una inflació propera al 4-5% permetria una moderació salarial de cara a l’any següent. Crec que aquest és el principal objectiu.
A partir d’aquí, el que passi durant el 2023 dependrà de la geopolítica. L’estalvi apartat durant el covid encara pot pot sostenir el consum i absorbir la inflació fins a meitats de l’any vinent. Serà a partir del juny del 2023 quan veritablement veurem en quin nivell queden la inflació i els tipus d’interès a la UE i els EUA. L’economia ha iniciat un gir respecte als desequilibris que estem patint el 2022, però no sabem on acabarà aquest viatge. Alguns economistes opinen que caurem en recessió i d’altres que anirem a una desacceleració amb nivells d’inflació i preu del diner més normals que els que hem tingut la darrera dècada. Soc d’aquest parer, també. L’únic que pot espatllar qualsevol previsió és l’evolució dels conflictes bèl·lics.
