Capó rostit a la mallorquina
Sobre aquests rostits que tants partidaris tenen en les ciutats, succeeix tot el contrari a pagès, on potser perquè saben el què costen de criar, solen abstenir-se d'aquestes aus; sacrifica el xai per les dues Pasqües alternant el màxim les saboroses carns amb alguna gallina vella, etc.
Tot el món sap aquí i fora d'aquí com es prepara i arregla el capó que estigui ben engreixat, matant-lo un parell de dies abans de menjar-se'l; es desploma sense escaldar-lo i per vell que sigui resulta sucós i tendre, encara que no tant com les gallines d'indi.
A Mallorca solen omplir el capó amb trossets de moniato en dolç o, en lloc seu, patata de Màlaga, més un trinxat de carn en iguals quantitats de vedella, gallina, sobrassada, porc i també hi ha qui barreja marisc; un cop trinxat cap amanir-ho amb vi dolç, sal, canyella, un xic d'espècies i herbes seques en pols. Un cop ple i ben remenat es posa a rostir quasi d'igual manera que en el rostit a la catalana. [Posi's a rostir en una tartrera fonda, amb sal, llard de porc, i un xic d'orenga i de llorer; a mida que es va rostint es remulla amb vi ranci o blanc, i un xic d'aigua, formant un excel·lent suc].
Els mallorquins aficionats als menjars dolços solen barrejar aquests farcits, trobant-ho ells molt indicat, amb un xic de torrons de Ciutadella, mollats en el morter o tallats en petits trossos. Es guarneix amb patates tendres senceres impregnades amb el mateix greix que ha escorregut la feixa al rostir-se, procurant que al mateix temps quedin ben daurades.
Es serveix tallat a trossos, posat en la plata sobre el farcit col·locat al centre d'aquesta; reculli's amb el seu suc passat per un colador fi i desengrassat.
Es serveix calent en els menjars de Nadal o Cap d'Any, guarnit amb les patates, i si en queda, es menja amb ventatja, fred, en les successives refeccions.
Ignasi Domènech 1924
