Carta a Rocío Carrasco: 'Dolor i glòria'
Per què la teva denúncia de maltractaments ha sortit del perímetre dels programes del cor, on fins ara t'havies mogut? Per què ha intervingut en el debat una ministra? Per què aquest trasbals? La teva història té, com a mínim, una desena d'ingredients que potser ho expliquen.
1) Té la perversitat de la fama heretada -en el teu cas, d'una mare cantant i un pare boxejador-, la temptació llaminera inicial d'aprofitar-te'n i les conseqüències devastadores que a la llarga acabarà suposant. 2) També la satisfacció morbosa que ens produeix comprovar com les famílies benestants poden ser igual d'infelices que les nostres, amb l'agreujant que els seus drames íntims seran ventilats al safareig públic. 3) La toxicitat de la teleporqueria de sempre, associada ara amb les noves narratives televisives, amb la pretensió de blanquejar una trajectòria tan fosca com la de Telecinco dotant el cas d'un segell de qualitat Netflix. 4) La confusió que genera la serialització i fragmentació de la denúncia en un nombre encara indeterminat d'episodis dominicals. 5) La crispació que s'escampa amb aquest debat tots els dies i a totes hores, i amb la multiplicació de les persones -cadascuna amb els seus interessos- que s'hi aniran afegint. Entre elles, els polítics que, amb la mateixa determinació que el cargol poma, abandonen el seu hàbitat natural a la conquesta de nous espais de visibilitat. 6) La identificació de moltes dones sense els teus recursos ni els teus altaveus amb els maltractaments que expliques i la possibilitat d'emmarcar la denúncia en un moviment global com el Me Too i la lluita feminista. 7) La facilitat amb què opinem d'episodis molt delicats en la vida d'altres persones -”jo et crec”, “jo no et crec”, “jo vaig amb ella”, “jo estic amb ell”- amb una vehemència que sol ser directament proporcional a la ignorància que tenim sobre el cas. 8) L'aparició, una altra vegada, de les dues Espanyes. L'esquerra que et converteix ara en un referent en la lluita contra la violència masclista i la dreta que et qüestiona, que dubta del teu testimoni i que s'arrenglera amb l'ex guàrdia civil. 9) La transformació del dolor personal en negoci i l'aparició d'un debat col·lateral sobre el teu dret a participar en els beneficis econòmics que genera per a una productora i per a una cadena la denúncia pública d'un cas de maltractaments. 10) I, finalment, el dubte raonable que tot aquest exercici no et pugui servir per trobar la pau que deus necessitar.
P.D. No puc deixar de mirar el retrat que t'ha fet l'Àlex Gallego. Els ulls se me'n van al front immens. Després, els clotets a les galtes, la pell castigada, la boca amb un gest de resignació contrariada i, finalment, aquesta mirada entre cansada i perduda.
Albert Om és periodista.
