Cartes a la Directora 29/10/2016

Càstig al PSC per ser fidel als seus votants

No em considero fan del PSC ni, per ser del tot sincera, de cap partit polític català o espanyol. En un moment en què tothom sembla adaptar descaradament la veritat com més li convé, és molt difícil que em pugui sentir representada per un partit. Però encara sóc menys fan del fet que s’amenaci amb càstigs un partit que aposta pels seus votants, sent fidel al que els va prometre. Els que més pequen d’incoherents són aquells que fan el que van prometre fins a la sacietat que no farien. I a aquests sí que se’ls hauria de castigar. Però amb vots.

JANINA VERNET

MATARÓ

Castanyada o Halloween?

Ara que s’acosta el dia de Tots Sants, torno a sentir la mateixa pregunta al meu voltant: “I tu, ets de castanyada o de Halloween?” Mentre jo penso la meva resposta, no deixo de sentir coses com: “Halloween? Això és una americanada!”

Però, realment s’ha de triar? ¿Celebrar una cosa o l’altra et defineix com a persona? Sóc del parer que les dues festes són compatibles. Els nens es disfressen i s’ho passen bé. I ningú deixa de menjar castanyes pel carrer. Què hi ha de dolent? Mentre aquestes festes siguin sanes, considero que són benvingudes.

Halloween no és una festa d’aquí, ho sé. Però alhora ningú posa pegues a menjar un bon plat de sushi o a anar amb amics a l’Oktoberfest.

INÉS MARTÍ DE VESES

BARCELONA

El misteri de l’art

S’està representant l’obra Art a Barcelona. Aquesta versió del text de Yasmina Reza en català, traduït per Jordi Galceran, es va estrenar fa poc al Temporada Alta, a Girona. Abans l’havien representat en una versió en castellà a ciutats com Madrid i Barcelona.

L’obra ens situa davant la polèmica provocada per un quadre on tot és blanc, perquè no hi ha res pintat, i la reacció que això comporta en l’opinió i, de resultes, en la relació entre tres amics. És així que l’obra ens parla de l’amistat, però també i sobretot del misteri de l’art: el que alguns hi poden veure, o diuen que hi saben veure i sentir, i d’altres no, per més esforços que hi facin.

L’art no és una necessitat bàsica per viure en el sentit més estricte, però sí que per a molts és un aliment de l’ànima per poder viure, i l’obra Art proposa diverses lectures, entre les quals la visió massa esnob de qui compra el quadre, la totalment crítica amb l’art modern d’un altre dels amics i, finalment, la del tercer protagonista, que veu i sent qualsevol forma d’art més com un misteri insoluble, una màgia indefinible a la qual un s’abandona. ¿Triomf final de la tesi romàntica?

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ

TORROELLA DE MONTGRÍ

L’aigua a preu d’or

En molts països, quan vas a un restaurant, hi ha la possibilitat de demanar aigua de l’aixeta de manera gratuïta, i et porten una ampolla reomplerta. A vegades no cal ni demanar-la que ja te la posen damunt la taula. En canvi aquí no passa. Al contrari, l’aigua al restaurant és un factor que ajuda a inflar el compte, perquè se’n sol beure molta. En molts casos arribem a pagar una barbaritat per consumir aigua. Llavors és normal que no vulguem pagar el preu que li adjudiquen i, per tant, acabem demanant una beguda ensucrada. Perquè “Per pagar aquesta quantitat m’espero a beure’n a casa” o “Ja que pago igual que per un refresc, em surt més a compte el refresc”. ¿Els restaurants podrien aplicar aquest petit detall i oferir l’opció “d’aigua de l’aixeta gratuïta”? És un petit detall però molt significatiu.

MARIONA GALÍ PONT

SANT GREGORI

Aquesta matinada a les tres seran les dues, dormirem una hora més. Una directiva comunitària ens força a tocar els rellotges dues vegades a l’any. La Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE) demanava al govern l’any passat que no es faci el canvi d’hora per aconseguir estar en el fus horari del meridià de Greenwich.

Segons el president de l’ARHOE, “Espanya ha d’adoptar, d’una vegada per totes, l’horari del meridià de Greenwich, el que ens correspon per situació geogràfica, i abandonar el de Berlín, l’horari que es va adoptar com a mesura provisional el 2 de maig de 1942”. Així “recuperarem la nostra posició natural”, i aconsellava que “no ens abandonem a costums que no tenen sentit”. En la pràctica, a més, l’estalvi energètic no és significatiu, i afecta de manera especial els malalts amb uns quants anys a l’esquena. Per això caldria preguntar-se: per què hem de canviar l’hora avui? Per imperatiu comunitari? Deu ser aquest el motiu, perquè sembla que no es justifica per l’estalvi energètic ni pel benestar humà. Fins i tot les vaques ho noten, ja que amb el canvi horari disminueix la seva producció de llet.

PEDRO J. PIQUERAS IBÁÑEZ

GIRONA