Visca el sistema 20/03/2024

Català a Europa, 'on verra'

2 min
Manuel Albares a Brussel·les aquesta setmana.

Ves qui ho havia de dir, que el país que posés més reticències a l'oficialitat del català a la Unió Europea no hagués de ser França, com tothom esperava, sinó Finlàndia. El ministre d'Afers Exteriors d'aquell país, Anders Adlercreutz, membre del Partit Popular Suec de Finlàndia, coneix bé Catalunya, on va fer un Erasmus quan estudiava arquitectura, i fins i tot parla una mica el català. Tanmateix, no veu clar que el català (ni l'euskera, ni el gallec) pugui ser llengua oficial de la Unió Europea. “Entenem la necessitat. Entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix”, va dir Adlercreutz aquest dimarts, com a resposta al fet que el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares, tornés a dur la qüestió de l'oficialitat d'aquestes llengües a la reunió de ministres europeus d'Afers Exteriors a Brussel·les. Cal recordar que l'admissió de noves llengües oficials a la Unió Europea s'ha de produir per unanimitat de tots els estats membres.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

És oportú recordar també que el finès, o finlandès, sí que és oficial a la Unió Europea, i que compta amb uns cinc milions de parlants, aproximadament la meitat que el català. Segurament els catalanoparlants hem donat sovint per descomptada una espècie de solidaritat entre llengües “petites” (la distinció entre  llengües “petites” i “grans” segons la seva demografia és ridícula i no té sentit filològic, però segueix pesant socialment i políticament) que no tenia per què produir-se. Les llengües amb molts parlants, com l'espanyol, l'anglès, el francès, l'alemany o l'italià, no són la norma a Europa, sinó l'excepció. Tanmateix, el ministre Adlercreutz posa emperons a una altra llengua de demografia semblant a la seva que, a més, coneix bé. L'explicació oficial és no donar peu a reivindicacions per part de les llengües minoritàries finlandeses, com el kven o el meänkiell. Potser sí, tot i que no hi ha constància de tals reivindicacions.

Tal vegada hi tenen les poques ganes, per part del Partit Popular Suec, de discutir amb el Partit Popular espanyol, que fa bandera i banderam de la lluita contra la diversitat lingüística. Aquest mateix dimarts, l'eurodiputada Dolors Montserrat presentava les conclusions de la seva visita d'europarlamentaris a les escoles catalanes: afirmen que la immersió lingüística pot perjudicar els alumnes amb necessitats especials. Sense comentaris, tret que és una bona demostració del fet que sempre es pot caure més avall. Mentrestant, les eleccions europees són al juny i ja quasi no hi ha marge, en aquesta legislatura, per discutir l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. Els vaticinis fan pensar en un panorama encara més hostil després de les eleccions. De tota manera, si el ministre Albares hi vol continuar insistint, hi ajudarà que, a més de dir que és una qüestió vinculada a la identitat nacional espanyola (mai un ministre espanyol havia dit tal cosa, i ho celebrem), ho acompanyi del preceptiu informe tècnic sobre la qüestió que encara no ha presentat.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats