Català, valencià, balear

Ara que finalment, mira tu, els grups polítics de la Pell de Brau (per dir-ho a l’espriuenca manera) tindran dret, mira tu, a parlar en la pròpia llengua al Congreso de los Diputados, els populars valencians diuen això: “Convidem a la resta de grups en @cortsval perquè participen i ajuden perquè el valencià tinga el mateix estatut d'oficialitat que la resta de llengües cooficials de l'Estat. Volem que es respecte la llei i les nostres senyes d'identitat”. Que traduït vol dir: “Convidem la resta de grups de les @cortsval perquè participin i ajudin perquè el valencià tingui el mateix estatut d’oficialitat que la resta de llengües cooficials de l’Estat. Volem que es respecti la llei i les nostres senyes d’identitat”.

Em sembla fantàstic, ho dic amb tota la sinceritat. Perrosanxe haurà fet, sense voler, que des de la terra dels meus avis s’hi enraoni “en llengua no castellana”. Finalment, des de la terra dels meus avis, alguna cosa es mourà. I no seran els ninots indultats.

Com ja he dit altres vegades, el que jo faria és anomenar valencià la llengua que parlem al Principat, les Balears i València, així com Andorra i l’Alguer. I si això no serveix de prou, el que podem fer és sí, dir que el valencià i el català i el balear són llengües diferents que, per un poliglotisme superlatiu, parlem tots nosaltres. Si això serveix perquè els diputats valencians parlin valencià (o com en vulgueu dir) al Congreso de los Diputados, endavant. I llavors, si triomfen, parlem també, en honor a Gerardo Pisarello, l’argentí. I el mexicà i el canari. No és tan diferent el canari del castellà com el valencià del català. I, sobretot, sobretot, la feina de traductora que me la donin a mi. Puc fer l’esforç.