Catalunya autònoma dins l’Espanya nova (1917)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSEditorial de 'Baluart de Sitges' (16-VII-1917), capçalera que el director Josep Morató (Girona, 1875 - Barcelona, 1918) aconsellat per l’advocat i polític Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 1875 - Barcelona, 1957) va idear per seguir publicant 'La Veu de Catalunya', diari que havia estat suspès pel govern del conservador Eduardo Dato (la Corunya, 1856 - Madrid, 1921). El pretext per suspendre'l era que aquell periòdic de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó (Verges, 1876 - Buenos Aires, 1947) promovia l’Assemblea de Parlamentaris convocada a Barcelona per al 19 de juliol del 1917. Demanaven un règim d’àmplia autonomia per a Catalunya, la immediata convocatòria d’unes Corts constituents, la intervenció per sufocar un intent de sedició militar i mesures urgents per superar la crisi econòmica. El 'Baluart' succedani de 'La Veu' no passava per la censura i va ser assaltat per la policia. Va sortir imprès a Vilanova i la Geltrú amb un nou títol: 'Costa de Ponent'. A partir del 26 de juliol del 1917 va reaparèixer la capçalera de 'La Veu de Catalunya' fins al 8 de gener del 1937.
Som en els dies decisius en què s’elabora l’esdevenidor dels pobles. Del que passi ara, depèn la sort futura de Catalunya i d’Espanya. Ha començat el gran esforç per l’obra de redempció. Les esperances són magnífiques. Però la feina és àrdua. I cal que cada ciutadà aixequi el cor a l’alçada de les actuals circumstàncies. Els catalans ens hem de mostrar dignes de l’hora gloriosa que passa. Catalunya es disposa a posar-se al davant de la croada salvadora. La seva noble i fecunda ambició la porta avui a la conquesta d’aquesta doble glòria: la de salvar-se a si mateixa i la de salvar l’Espanya. Catalunya salvarà Espanya. Els catalans generosos i la selecció espanyola ho han cregut sempre així. La profecia esdevé realitat plena. És feta la poderosa, la invencible aliança de Catalunya a les forces renovadores espanyoles. Els dos grans rius ajunten les seves aigües. Davant l’empenta del nou corrent formidable, cauran a trossos les petites i clivellades encluses del règim centralista. Passa per damunt la península el gran ideal, fet carn de realitat. Les nostres esperances de patriotes estan ben a prop d’ésser realitats presents. Venen dies de festa gran per Catalunya i per la llibertat dels pobles espanyols. La batalla entaulada contra l’oligarquia centralista ha entrat en el període heroic de l’assalt final. Ara és l’hora, catalans. Ara és l’hora de la victòria. L’Assemblea del dia 19 està cridada a obrir el període constituent de la Catalunya autònoma i de l’Espanya nova. Ara és l’hora de donar amb una força suprema el crit de ¡Visca Catalunya! i aquell altre crit de ¡Visca Espanya! del nostre poeta Joan Maragall. Per l’autonomia de les contrades hispàniques i els seus municipis! Per la solució del plet militar! Per la solució de les qüestions econòmiques més urgents! Per la salvació de tots!
