Ceuta i el somni de l'Espanya ultra
Santiago Abascal fent (veure que fa) passar gent d'un lloc a un altre, amb manotades i crits com un entrenador de futbol. Santiago Abascal adreçant-se a la multitud a través d'un megàfon. Santiago Abascal regalant gestos i paraules d'escalf als agents de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional, o al personal sanitari desplaçat a la tanca de Ceuta. Són imatges que s'han difós una vegada i una altra aquests dies a mesura que transcorria l'enèsima “crisi de Ceuta”, és a dir: una entrada massiva (més massiva que mai) de migrants des del Marroc a territori espanyol, impulsada pel mateix govern alauita com a forma de pressió damunt Espanya i damunt la Unió Europea. Persones literalment utilitzades com a carn de canó pel seu propi govern, encapçalat per Mohamed VI, actual representant d'una nissaga reial més o menys tan corrupta com l'espanyola, però que encara regeix en un règim dictatorial. I al davant uns altres governs (el d'Espanya i la Comissió Europea) incapaços de reaccionar amb eficàcia i claredat a aquestes situacions. Per una banda, perquè la política exterior espanyola i europea mai n'ha estat, d'eficaç i de clara. I per l'altra, perquè la història de la relació d'Espanya amb el Marroc és particularment desgraciada, amb dobles i triples fileres de petjades, amb contraban i tràfic de drogues, amb empreses espanyoles practicant l'explotació laboral dels treballadors marroquins, amb guerres colonials traumàtiques i una descolonització més traumàtica encara. Tot això sense descuidar-nos de l'ancestral xenofòbia i supremacisme del nacionalisme espanyol davant “del moro”, enemic cohesionador dels furibunds patriotes espanyols des de temps remots, igual que els no menys odiosos catalans.
De tot aquest detritus s'alimenta l'extrema dreta, i en aquest cas el neofeixisme d'arrels franquistes de Vox. Les imatges abans esmentades del seu líder, Santiago Abascal, estan pensades per evocar els herois de les pel·lícules d'acció: les maneres fermes i resolutives, la mirada i el semblant reconcentrats, el cos tens, de tant en tant una mitja rialleta mirant a càmera, que indica com és de difícil mantenir-se íntegre com a bon patriota en una Espanya plena d'aprofitats. Són imatges que lliguen amb aquell reportatge que li va dedicar el digital El Español, del prestigiós periodista Pedro J. Ramírez, amb un gran titular que deia: “Así se machaca el 'toro' Abascal en el gimnasio: lo que esconde su chaqueta a punto de estallar”. I són les imatges que han divulgat aquests dies, fins a l'afartament, els mitjans espanyols de més projecció i influència. Ja han construït altres lideratges de fantasia (Rosa Díez, Albert Rivera, Inés Arrimadas, Pablo Casado), i ara ho intenten amb la megamadrilenya Ayuso i l'heroi Abascal. Val més no riure-se'n gaire: que altres vegades no se n'hagin sortit no vol dir que un dia no ho aconsegueixin. Aquest mateix diumenge, per celebrar l'èxit de Ceuta, el diari Abc publicava una enquesta amb un govern format per la suma de PP i Vox, i aquest és el somni que persegueixen.
Sebastià Alzamora és escriptor
