Es publica un extracte de La noia de ningú, les memòries d’una de les víctimes, morta, de l’abusador sexual Jeffrey Epstein, Virginia Roberts Giuffre. "Que bufona, encara porta calcetes de nena", explica que li va dir ell, mentre la sotmetia a pràctiques que horroritzen, si penses en una menor d’edat de només setze anys; una d’aquestes estudiants que veiem, cada dia, sortir de l’escola amb la motxilla i el berenar.
De la sòrdida història de rics que paguen noies d’extractes socials baixos, el personatge més tenebrós és la dona d’ell: Ghislaine Maxwell, còmplice, encobridora. Ella s’encarregava de reclutar-li les menors, que després ell violaria amb l’excusa de fer-los un massatge. Ella hi era present i “participava” de tot allò. Aquesta “noia de ningú” escriu, per exemple: “Epstein va agafar un vibrador, que em va forçar entre les cuixes, mentre Maxwell em manava que pessigués els mugrons d'Epstein mentre ella es fregava els seus pits i els meus”. Em recorda el comportament d’algunes dones d’assassins, com la de la “casa dels horrors” de Gloucester, que feia si fa no fa el mateix. L’ajudava en el segrest i participava, com a secundària, de les tortures. Semblava estar gelosa de les víctimes, però sent partícip d’allò –qui sap si fent veure que s’hi trobava bé–, s’unia al botxí, que no se l’estimava com estima tothom, que no en tenia prou amb ella. Havia de ser-ne l’alcavota o no n’era res. Ghislaine Maxwell és una dona, i és per això que a les dones ens sembla terrible el seu paper. Ell era Déu, el líder de la secta, el reietó consentit. Ella era la còmplice, la mare, la filla, la covioladora, la que qui sap si ha de fer veure, perquè és una pobra desgraciada, que allò que passa li agrada.
