L'editorial del 'New York Times': "El conflicte català atrapa Alemanya"
La detenció de Puigdemont ha fet revifar l’atenció mediàtica internacional sobre Catalunya. L’ARA recull aquí l’editorial d’aquest dimecres, 28 de març, d’una de les capçaleres més importants del món, el ‘New York Times’.
Per més que el govern espanyol vulgui presentar el cas contra l’expresident català Carles Puigdemont com un afer estrictament penal, la seva detenció diumenge passat a Alemanya amb una ordre espanyola de detenció ha situat l’amarga lluita sobre la independència de Catalunya en un terreny de joc inequívocament polític i molt més ampli.
El govern espanyol, en resposta a les preguntes sobre l’arrest, afirma que no interfereix en les decisions judicials i que el Tribunal Suprem no vol jutjar Carles Puigdemont per les seves idees independentistes, sinó per rebel·lió i malversació de fons públics (els fons amb què el govern de la Generalitat de Catalunya va organitzar a l’octubre un referèndum sobre la independència que Madrid havia declarat inconstitucional).
Però la història no s’acaba aquí, com posen de manifest les multituds de catalans que van sortir al carrer quan es va difondre la notícia de l’arrest de Puigdemont. La resposta implacable i contundent de Madrid al moviment independentista català -des dels antiavalots desplegats per impedir, per la força i de vegades amb violència, el referèndum de l’octubre, fins als càrrecs de rebel·lió (que a Espanya implica l’ús efectiu de la força i comporta penes de fins a 30 anys de presó) contra Puigdemont i 12 dirigents independentistes- no és la millor manera de guanyar-se el cor i el cap dels catalans ni el suport d’altres europeus.
Mentre Carles Puigdemont era a Bèlgica, on es va refugiar en fugir d’Espanya, Madrid el va deixar tranquil. Però quan aquest cap de setmana va sortir del país, Espanya va emetre una ordre de detenció i va avisar la policia alemanya, que el va arrestar en una carretera del nord del país.
I això ha arrossegat de ple Alemanya, el gegant europeu, al conflicte. Segons l’ordre europea de detenció, Alemanya està obligada a entregar Puigdemont a Espanya en un termini de 60 dies, però per fer-la efectiva cal que els càrrecs que se li imputen tinguin equivalents a Alemanya. La malversació de fons públics sí que en té, però la rebel·lió només s’assembla vagament a l’alta traïció del Codi Penal alemany. És una acusació molt greu per a un polític elegit democràticament i que mai ha recorregut a la força i, per tant, és possible que els tribunals alemanys decideixin entregar Puigdemont però a condició que no el jutgin per rebel·lió.
El govern espanyol té tot el dret de defensar la unitat d’Espanya i la seva Constitució. I els estats europeus fan ben fet de no donar suport als secessionistes catalans. Però ara que Berlín s’ha vist arrossegat a aquesta disputa, li hauria de dir a Madrid que donar el tractament de traïció al mal plantejat independentisme català dona a aquest moviment una autoritat moral que no es mereix. Un gest conciliador cap a Catalunya contribuiria molt més a apaivagar un enfrontament que ja ha anat massa lluny.
