Conflicte entre catalans i catalanes
Com que ja ha començat la campanya electoral, tenim tuiter ple d’anuncis. El PSOE n’ha fet un de divertit, ple de frases poètiques de l’estil “Hemos luchado para que el virus no nos robe la vida. Tenemos que luchar para que no nos roben el derecho a votar” (qui?). Entre punt i a part i punt i a part ens trobem això: “Dejar atrás una década perdida de conflicto entre catalanes y catalanas”.
La correcció política mal entesa fa que els líders doblin sempre el gènere. No es refereixen als catalans, sinó als catalans i a les catalanes. En alguns moments de la vida es dobla per convenció. Per exemple, en un espectacle et poden saludar dient: “Senyores i senyors...” A classe o al teatre familiar et poden dir: “Nens i nenes...”. Dir “els catalans i les catalanes” com dir “els desnonats i les desnonades” és molt forçat. Mai diuen, esclar, “els assassins i les assassines” o “els defraudadors i les defraudadores d’Hisenda”. Si doblen al principi d’un discurs i després deixen de fer-ho, el masculí deixa de ser genèric. És a dir, si diuen “Bon dia, catalans i catalanes” i després parlen dels impostos “que paguen els catalans” entendrem (tots i totes) que les catalanes estem exemptes de pagar-ne.
Però, en aquest cas, el que ens trobem és una burrada molt més graciosa. Els de l’equip de Pedro Sánchez volen dir que hi ha un conflicte “entre catalans”, que, com feien els de Ciutadans, és la manera de negar un conflicte entre “catalans” i “el poder del regne d’Espanya”. Haurien hagut de dir, doncs, “un conflicto entre catalanes”. Però això els devia semblar poc inclusiu i han optar per l’esbojarrat “conflicto entre catalanes y catalanas”. El que diuen, doncs, és que hi ha un conflicte entre els homes catalans i les dones catalanes. No es podia evitar. La solució segons els seus paràmetres lingüístics és dir: “Un conflicto entre catalanes y catalanas y catalanes y catalanas”.
