06/12/2021

Les conseqüències de la mesquinesa de Telecinco

2 min
Simulació d'una autòpsia al plató de 'Sálvame'.

La crisi d’audiència de Telecinco respecte a les xifres d’Antena 3 està fent que Mediaset recicli la deixalla morbosa del passat. Bona part dels programes de Cuatro i Telecinco estan furgant en el cas que envolta la presentadora de la cadena Raquel Sánchez Silva i el drama de la defunció del seu marit, l'italià Mario Biondo, l’any 2013. Jorge Javier Vázquez, María Patiño, Risto Mejide, Carlota Corredera i la resta de col·laboradors habituals estan sucant pa en una història sòrdida que va passar fa vuit anys, quan es va trobar el cos sense vida de Biondo, operador de càmera de Telecinco. L’autòpsia i la policia van dictaminar que s’havia tractat d’un suïcidi, però des d’Itàlia la família del marit va alimentar les teories d’un assassinat que no s’ha pogut demostrar mai. A Itàlia el mateix grup mediàtic ja va furgar en el drama en el seu moment, amb detalls que tenien a veure amb drogues, prostitució i pràctiques sexuals de risc.

Ara promouen escenes escabroses inaudites. Dijous, a Sálvame, van col·locar un maniquí de silicona despullat sobre una llitera, talment com si fos un mort. Van convidar una metge forense i van reproduir sobre aquell ninot els passos a seguir d’una suposada autòpsia, assenyalant les intervencions que hauria calgut executar, reforçant les teories d’una mala investigació. Totes les sospites apunten sovint a la presentadora de la cadena, Raquel Sánchez Silva, com a corresponsable de la mort del seu marit.

La imatge de la falsa autòpsia al mig del plató envoltada dels tertulians simbolitza a la perfecció l’esbudellament televisiu, el desig de representar la mort en directe i reobrir el cas en canal. Que Sánchez Silva i Biondo fossin treballadors de Mediaset no ha despertat cap prudència ni compassió de la resta de presentadors que obeeixen sense escrúpols les consignes de direcció.

Una vegada més, Mediaset fa gala de la seva violència mediàtica contra les dones, acusant la presentadora de delictes i desatencions familiars. També estigmatitzen les malalties mentals i el suïcidi, convertint-lo en una mort que aboca suspicàcies sobre la víctima i el seu entorn.

Aquesta setmana a Telecinco també espiaven a través de vídeos de les xarxes socials el nou pis on ha anat a viure l’exdona de Bertín Osborne després de separar-se. Consultaven el preu de l’immoble a un especialista que el valorava en dos milions i mig d’euros. Tot i així, comparaven com, en relació a l’anterior mansió, la dona hi ha sortit perdent. Telecinco posava de manifest la pèrdua d’estatus que suposa per a les dones un divorci, considerant que tenia una cuina on estava “més estreta” i tenia mobles menys sofisticats. Classisme per jutjar la nova vida d’una divorciada. El problema no és l’espectacle lamentable sinó els valors que transmeten a centenars de milers d’espectadors que normalitzen aquestes aberracions com a conductes lògiques. Promouen societats retrògrades que jutgen i menyspreen les opcions de vida legítimes i la desgràcia aliena. Ultraconservadorisme camuflat de xafarderia mesquina.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats