Publicitat
Publicitat

Entre la consigna i la primavera

Hi ha lectors que busquen consignes i existeixen també aquells als quals els fan més gràcia les paradoxes. N'hi ha que només aspiren a confirmar les pròpies seguretats i n'hi ha que els agrada recrear-se en els dubtes, soprendre's, fins i tot enganyar-se una mica. Els uns pretenen que el diari pensi per ells i els altres volen que els faci pensar.

Això m'ha vingut al cap llegint l'entrevista que Josep M. Muñoz fa a Jordi Castellanos a L'Avenç d'aquest mes. Castellanos recorda les lliçons i converses amb el seu mestre Joaquim Molas i li agraeix moltíssim que als anys seixanta li donés uns esquemes segurs per interpretar la literatura catalana contemporània. Però també agraeix a Joan-Lluís Marfany que els hagi trencat, els esquemes, per obrir noves perspectives.

Les certeses són necessàries per sobreviure en un món tan canviant... sempre que estiguis disposat a acceptar que un dia ho deixin de ser. I això és així als diaris, a la universitat, en l'educació dels fills, en tot. En política, per exemple, tenim els lideratges que demanen adhesions absolutes i els que opten per militàncies crítiques. Els primers cohesionen, els segons fan créixer.

Ara que la primavera brota per tot, i que l'aire ve carregat de perfums indesxifrables, és impossible no acceptar la diversitat d'estímuls, a voltes contradictoris, que ens fan ser conscients de la nostra capacitat de canviar cada dia sense deixar de ser nosaltres.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT