Raons 12/11/2022

Contra l’alleujament

2 min

Quan s’espera una catàstrofe i el riu no es desborda és natural que s’imposi una certa sensació d’alleujament. Va passar amb la victòria de Lula al Brasil i ha passat aquesta setmana quan, als Estats Units, l’onada reaccionària que els mitjans de comunicació anunciaven s’ha quedat curta.

Però compte, no fem virtut de la necessitat de creure que les coses no van tan malament, perquè és la millor manera d'abaixar les defenses. Al Brasil, Lula serà president, però això no treu que l’autoritarisme postdemocràtic no ha quedat gaire lluny d’arrossegar la meitat dels votants. És a dir, segueix sent una amenaça real, amb un pes considerable en les institucions i en els poders econòmics. La bona notícia és que Bolsonaro no governarà i que la victòria de Lula confirma que creix la consciència que estem entrant en una etapa d’alt risc per a les llibertats, que ha fet que sectors significatius de la dreta liberal i del poder econòmic hagin estat capaços de pactar una aliança amb Lula i l’esquerra que ha permès salvar la República.

Als Estats Units s’ha repetit la pel·lícula. El trumpisme no ha tingut l’èxit que esperava, tot i que els republicans han augmentat el seu poder a les cambres. L'Amèrica liberal ha reaccionat, deixant constància que la consciència del risc que viu el país –i amb ell tots nosaltres– no admet frivolitats. Cal posar fil a l'agulla per reconstruir la democràcia. Com deia John Stuart Mill, “la idea d’una societat sostinguda per les relacions i els sentiments sorgits de l'interès monetari és bàsicament repulsiva”. I és el terreny sobre el qual l’autoritarisme postdemocràtic pretén imposar-se arreu.

És cert que els Estats Units van construir el seu sistema de llibertats a partir de la pluralitat religiosa, mentre que a Europa ha estat contra les religions que hem abraçat la llibertat. Però ara tant allà com aquí les mutacions en el sistema econòmic han afavorit el desplegament de l’autoritarisme –sempre apel·lant als valors transcendentals de la creença, ja sigui en els deus o en les pàtries–. I la democràcia es va fent petita. Que als EUA les coses hagin anat una mica millor del que s’esperava vol dir que la ciutadania comença a reaccionar. Però no hi ha res guanyat. Ara mateix en política el joc és entre autoritarisme o democràcia. No hi caben ni les ambigüitats ni la relaxació dels que creuen que mai passa res.

Josep Ramoneda és filòsof
stats