El coronavirus exposarà una bretxa mediàtica preocupant
El primer dia sense escola a Madrid 26.000 nens madrilenys -d’entre 4 i 12 anys- van superar la franja de les dues de la matinada veient Supervivientes. Aquesta setmana tindrem el comportament televisiu de la canalla catalana: de ben segur que el consum televisiu es dispararà i, a més, ho farà fins i tot en continguts clarament desaconsellables.
Són temps excepcionals i la majoria d’activitats han quedat afectades. Es tracta de fer un exercici de responsabilitat col·lectiva i quedar-se a casa per intentar minimitzar la corba de contagi, per no col·lapsar el sistema sanitari. En aquest tauler de joc, ¿quin paper haurien de tenir les televisions, que són encara el mitjà de comunicació més consumit? I, més específicament, ¿en què haurien de canviar, tenint en compte el confinament dels infants arreu?
El primer gest mínim seria ampliar les franges considerades de protecció infantil reforçada. Les famílies han de ser responsables i no confiar que la televisió sedarà prou la canalla per poder sobreviure a la reclusió, d’acord. Però, amb el teletreball instal·lat en moltes llars, és evident que la televisió serà un recurs més per mirar d’aconseguir aquesta conciliació entre feina, prudència sanitària -no és convenient dur-los a casa els avis- i criança.
Això seria el mínim dels mínims: programar amb una mica de conseqüència sabent que tothom fa el que pot. Però caldria aspirar a poder anar a treure nota. Ja hi ha canals infantils, esclar, però viuen de la repetició ad nauseam de la mateixa programació enllaunada. TV3 té l’Info K, que aquests dies fa autèntic servei públic explicant als nens què està passant de manera entenedora i suggerint activitats per fer a casa. Però podria fer més, si tingués recursos. O, fins i tot, sense: TVE ha aplegat als canals digitals de Clan dos centenars de vídeos educatius cedits gratuïtament per les principals empreses del sector.
On és aquesta píndola de contingut responsable a la resta de les cadenes? El duopoli televisiu que acapara el 55% de l’audiència... ¿no té una quota de responsabilitat moral per fer una programació a l’altura de les circumstàncies? Només caldria una mica de sensibilitat, i ganes de dedicar-hi els recursos, per tenir una programació educativa a l’abast de tothom. Perquè, de nou, això torna a evidenciar una bretxa mediàtica. La televisió en obert privada, només preocupada pels beneficis, anirà manufacturant gasòfia, insensible a l’audiència jove que té al davant. I només se n’escaparà la gent que pot pagar-se uns quants serveis de subscripció, amb accés als continguts prèmium, on no tot està amarat del fang de la banalitat. La primera responsabilitat és de les famílies, sí. Però algunes ho tenen més fàcil que d’altres.
