La corrupció és el problema
L'expresident del govern d'Espanya Mariano Rajoy va comparèixer davant la comissió d'investigació del cas Kitchen per enfotre-se'n. Va estar dues hores i mitja allà divertint-se, desplegant el seu teatret de gràcies i facècies, responent les preguntes de forma impertinent o absurda, segons li vingués de gust, i demostrant en tot moment una absoluta falta de respecte no tan sols cap als seus interrogadors (el gust pel numeret de parlamentaris com Gabriel Rufián facilita la posada en escena d'un personatge com Rajoy), sinó també envers els mitjans de comunicació i la ciutadania en general. Després hi ha un tipus de periodistes, també d'esquerres, que somriuen davant del que anomenen “l'astúcia”, o bé la “capacitat dialèctica”, d'algú com Rajoy. D'altres lamenten que fos un “incompetent”, atès que una vegada i una altra declara –es tracti del que es tracti– que ell no s'assabentava de res. El fet és que, durant el mandat de Rajoy, van passar coses extremadament greus a la vida política espanyola, començant pel finançament il·legal del PP (provat i sentenciat, cosa que Rajoy va arribar a l'extrem de negar reiterades vegades), i que, en un estat de dret, un governant involucrat en assumptes tan espessos s'ha de veure obligat a respondre de manera satisfactòria. A Espanya, el governant en qüestió va respondre amb quatre coverbos i posant-hi més cara que esquena (amb el benentès que sap que té al darrere la força i la solidesa de tot un Partit Popular, que és el partit de referència del sistema polític espanyol). No és cap incompetent: senzillament és un cínic.
Uns altres que, pel que es veu, també fan molta gràcia són Joan Carles de Borbó i la Corona espanyola. El fiscal suís ha hagut de tancar la investigació sobre l'estranya cadena de donacions que van fer circular 65 milions d'euros del rei de l'Aràbia Saudita al rei d'Espanya, i del rei d'Espanya a la seva amant, a través de societats financeres. Al fiscal Yves Bertossa li ha faltat poder provar la connexió entre aquest dineral i la construcció de l'AVE a la Meca, però sí que constata una “voluntat d'ocultació” d'aquestes generoses donacions (que a Espanya s'arxiven perquè es van produir quan Joan Carles encara no havia abdicat i, per tant, era “inviolable”). En proporcional correspondència, el rei emèrit exigeix tornar a Espanya al més aviat possible, i no de qualsevol manera, sinó per establir-se a la Zarzuela i cobrant la paga que li assigna la Constitució. Hi ha nou milions d'euros sense justificar només de viatges en jet privat d'aquest individu, que, no ho oblidem, ha estat el cap de l'Estat durant una quarantena d'anys. Els expresidents González, Aznar i el mateix Rajoy denuncien enèrgicament que el que s'ha fet amb Joan Carles de Borbó és una “injustícia”, i que ha de tornar immediatament i amb tots els honors restituïts. No tenim cap dubte que tornarà, i que ho farà entre aplaudiments, mocs i llàgrimes de bona part de la ciutadania.
Un país corrupte pot riure i emocionar-se tant com vulgui, però està condemnat al fracàs i a l'endarreriment.
