La crisi de 'Diario de Barcelona' el 1906
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsAcudit de Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938) publicat en el setmanari Cu-Cut! (5-VII-1906) i reproduït en l’antologia Joan Llaverias (2) 1905-1907, que ha elaborat Josep Maria Cadena (Àmbit, 2016). L’humorista va satiritzar en aquest acudit la crisi esdevinguda el 1906 en el Diario de Barcelona (conegut com el Brusi ). Llavors era hegemònic a Barcelona. Van abandonar la redacció articulistes rellevants d’aquell tombant de segle: Joan Maragall, Frederic Rahola, Artur Masriera, Bonaventura Bassegoda, Bartomeu Amengual. Havien renunciat a col·laborar en el diari en solidaritat amb el fins aleshores director, Miquel dels Sants Oliver (Campanet, Mallorca, 1864 -Barcelona, 1920). Ho era des de l’octubre del 1904. Les posicions d’Oliver, receptiu als postulats del moviment unitari Solidaritat Catalana, divergien de la propietat del diari. Segons va escriure Joan Maragall, “l’Oliver se’n va cansar de tantes intrusions i intervencions en la direcció, i va dir prou, i se’n va anar, i ens ho va fer saber; i com que per a nosaltres ell era la penyora de la bona marxa del Diario, per unanimitat acordàrem la dimissió col·lectiva, que fou immediatament enviada i acceptada sense compliments”. En aquest acudit de Llaverias apareix caricaturitzat Teodor Baró (Figueres, 1842 - Malgrat, 1916), periodista extremadament conservador, que ja havia dirigit el Brusi a la mort de Joan Mañé i Flaquer, el 7 de juliol del 1901, i que tornaria a fer-ho després de la dimissió d’Oliver, tot i quedar-se sense col·laboradors de prestigi. Llaverias va utilitzar aquí com a recurs còmic l’equívoc entre la paraula article referida al gènere periodístic i l’expressió d’argot comercial fer l’article (fer valer la mercaderia).
AL CARRER DE LA BOQUERIA
En Baró.-Escolti, venia a veure si volia formar part de la redacció del Brusi.
El dependent.-Home, ¿jo? Si no sóc periodista.
En Baró.-Doncs a mi m’havien dit que sabia fer tan bé l’ article, i com que ara allà n’estem tan mancats de bons articulistes.
