Els parroquians del bar i els del grup de WhatsApp deien el mateix: que aturar el món, avui, per culpa del vent era una exageració. Que es feia per culpa de la dana i de Mazón, i que ja es veuria, quan anessin passant les hores, que no hagués calgut. No sabem què hauria passat si no ens hagués sonat l’alarma al mòbil. Potser res, potser tot. Potser sí que som en una societat sobreprotegida. Però el vent d'avui no és habitual, com no són habituals els fenòmens meteorològics extrems que ara ens vindran i per als quals no estem preparats.
Si la dana ha servit perquè els polítics pensin que, posats a ser impopulars, val més ser-ho per excés que per defecte, jo ho aprovo. Sí: millor renyar un home del temps des del sofà perquè s’ha equivocat i no ha fet mal temps i ens ha esgarriat l’escapadeta, que no pas renyar-lo des de l’hospital perquè s’ha equivocat, ha fet mal temps i ens ha caigut un arbre a sobre. Ser prudent és madur; ser imprudent és immadur.
Si la dana ha servit perquè els polítics se n’estiguin, d’anar a El Ventorro a dinar i fer sobretaula en dies d’emergència, jo ho aprovo. Nodrir-se és una cosa que hem de fer cada dia. Degustar, potser, cal deixar-ho per a les grans ocasions. I aprovo que els polítics deixin de fer servir els diners de les dietes per epatar, aparentar i seduir els periodistes en reservats. Deixem els anys vuitanta enrere, quan les gambes i les llagostes, així com un xampany i un rioja, eren una declaració d’intencions i una mostra de poder, un fer-te saber que et preparaven per anar al llit, en qualsevol dels sentits possibles. Per què un polític cobra dietes per anar a inaugurar un museu i els periodistes desplaçats per cobrir la inauguració no?
Hi ha hagut ferits greus, però cap mort. Me n’alegro, de l’ES-Alert d'ahir. Sobretot, perquè res del món m’agrada més que quedar-me al matí a casa, tot suspès, sentint com udola el vent a través de la xemeneia.
