D’art nou. Otto Weber (1915)

De l’article de Romà Jori i Llobet (Barcelona, 1877-1921) sobre el pintor Otto Weber (Berlín, 1832 - Londres, 1888) en el primer número de Vell i Nou (13-III-1915). Avui fa cent deu anys que apareixia aquesta revista d’art que va dirigir Romà Jori, un pintor que va destacar sobretot com a crític i com a director de La Publicidad i d’altres diaris (La Lucha i El Liberal). Durant la Mancomunitat de Catalunya va ser secretari de l’Escola de Bells Oficis.

Una altra exposició d'art nou s'inaugurà a la petita galeria Dalmau, una exposició de pintures d'un artista de l'Alemanya del Rin, quines obres expressen amb una gran senzillesa de manera de fer la beutat de les coses. I aquesta senzillesa i aqueix amor a les formoses formes no transcendeix pel sistema o per la manera d'expressar-se, sinó per un veritable sentiment d'idealització. Res indicaria art nou si tingués Weber la ceguera dels qui fan art vell. I fer art vell no vol dir seguir el noble exemple dels grans mestres primitius o secundaris; fer art vell vol dir art que envelleix i que, per tant, es mor, mentre que l'art nou, encara que no sigui d'enguany, si resplendeix bellesa, no mor mai, gaudint com els immortals d'una eterna i riallera primavera. […] Poc importa que se segueixin petjades purament clàssiques i regles netament acadèmiques si es porta dintre una concepció espiritual de les coses del món. Aqueixa visió és la que no s'assembla a res ni té res a veure amb ningú. En canvi, per molt que es preocupi l'adotzenat a tirar pels viaranys que anaren Filinger, Gauguin o Van Gogh, per molt que faci i per cubista que sigui, no passarà mai de fer pintura vulgar, art vell, és a dir, art que emmalalteix, que es mor i que s'aniquila, mancant-li la joventut eterna de la beutat. Crec que era Cézanne que un dia va copiar una taula de Van Steen. I sent una còpia, l'obra, que es conserva plenament jove i nova, ha quedat com mostra d'una gran originalitat. Hi ha molta gent que volent fer originalitats sols fa còpies. És allò d'aquell que parlava en prosa sense saber-ho, tenint al costat a qui, volent parlar en prosa, desgranava en la seva paraula senzilla capellets de perles. L'art de Weber és noble, fort, sa, jove i nou. Res hi podrà, després de la guerra, contra aqueix art seu, la forta bufada de vent que diuen que escombrarà totes les coses febles i malaltisses, florides en últims temps de decadència. Podran caure tots els acadèmics del cubisme, amb gran barreja, junt amb els acadèmics de l’anticubisme. Quan cauen, les fulles totes s'ajunten arreplegades pel mateix cop de vent. Les obres de Weber restaran perquè tenen saba. Cada una d'elles és el producte d'una visió pròpia, sentint-s'hi quelcom de lirisme de les coses que les fa amables, havent-les concebut amb amor. I, perquè té facultats per posar amor a la seva obra, dota a aqueixa del sentit d'eternitat. […] Weber, encara que imités, parlaria pel seu compte. És un jove alemany que, malgrat la seva nacionalitat, sap fer les coses amb aquella senzillesa i claredat que és el més legítim orgull de les terres llatines. És nat a la vora del Rin, el riu dels bells corrents ideològics i que ha endegat moltes vegades civilitzacions d'alts i poderosos pobles, lligant-los per la comunicació constant de les seves aigües.[...] L'alemany d'ulls blaus ha sabut veure el paisatge català, idealitzant-lo. [...] I ens dona avui, graciosament, la seva visió de les coses.