Els missatges que va intercanviar durant el matí del 29 d'octubre de 2024 la qui era la consellera d'Interior de la Generalitat Valenciana, Salomé Pradas, amb l'aleshores president Carlos Mazón i el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, no poden ser més reveladors. Tampoc més desoladors. En els seus missatges, Pradas explica detalladament i repetidament la situació d'emergència i les mesures que s'han pres. També es mostra partidària de decretar el confinament de la població en aplicació de la llei d'emergències, cosa que va impedir el tal Cuenca amb un seguit de negatives carregades de condescendència, contestant els missatges de Pradas com si fos una pesada o una exagerada. “Ja, dona”, “De confinar res", "Lleva't açò del cap” o “Confinar una província és una barbaritat”. Per a la dreta més obtusa, confinament és sinònim directe de pèrdues econòmiques, i s'hi solen resistir agafant-se a qualsevol argument de sobretaula de cunyats. La resposta de Mazón als missatges i les explicacions de Pradas va ser encara més lacònica i més penosa, sabent la tragèdia que va venir poques hores després: “Collonut” va ser el seu únic comentari. Devia frisar perquè tenia un dinar en un reservat d'El Ventorro. Pel mateix preu i en el mateix to, podria haver afegit: “Me la bufa”. En qualsevol cas, és fals que Mazón desconegués –com ell ha repetit en diverses ocasions, per exemple, a les seves compareixences davant les comissions de les Corts Valencianes i del Congrés– el perill que s'acostava. Ben al contrari, n'estava perfectament al corrent, però li va ser igual.
La mateixa Pradas (que fa uns dies va sortir al programa Salvados de La Sexta fent el ploricó per mirar d'espolsar-se responsabilitats i carregar-les totes damunt Mazón: cal recordar que l'exconsellera també és investigada en el cas de la jutgessa Nuria Ruiz Torralba) va contribuir de manera important a empitjorar encara més les coses unes hores després, a causa del fanatisme de la dreta valenciana contra la llengua catalana. Ho va fer juntament amb Vicent Mompó, president de la Diputació de València: tots dos van demanar diversos canvis en el text de l'alerta que s'havia d'enviar als mòbils perquè estigués “en valencià” i no “en català”. La manera que tenien de fer-ho era introduir al text de l'ES-Alert un dialectalisme (la forma este per aquest), un castellanisme (tipo en comptes del català tipus) i una falta d'ortografia greu (Valencia, escrit sense accent). És el comportament de dos fanàtics, disposats a perdre un temps que costava vides per acomplir un criteri que, a més, és fals. A més de fals, és caspós. I a més de fals i caspós, és ridícul i xenòfob. Però els prejudicis anticientífics contra la llengua catalana d'aquesta gent també van fer que l'alarma no sortís fins a les 20.11 del capvespre, quan ja s'havien ofegat moltes de les 230 persones víctimes dels aiguats. És pitjor que un escàndol: és la constatació de les conseqüències terribles, literalment letals, de ser governats per personatges ineptes, indecents i fanàtics.
