14/10/2021

Raymond Chandler i el Brexit

2 min

L'ARA ens feia un article de preguntes i respostes sobre el Brexit tan bo que fins i tot jo l’he entès gairebé del tot. Hi ha coses de la vida contemporània que ja se’m comencen a escapar (però volent), com el Brexit o el que són les criptomonedes. Per compensar, em comencen a interessar coses que no m’havien interessat mai, com el comportament dels insectes i que alguns llevataques realment funcionin. Per cert, excurs. Si escric criptomonedes, el corrector de Word m’escriu criptomònades, que ara he vist que són “unes algues de la classe de les criptofícies, amb dos flagels i dos cromatòfors disposats dorsiventralment”. Si em poso a buscar criptofície i cromatòfor segur que hi haurà altres paraules que no coneixeré, i així fins a l’infinit.

El cas és que, pel que m’expliquen els bàrmans de les meves diverses, diguem-ne, oficines, el Brexit no només desabasteix de benzina i de distintes matèries de primera necessitat els diversos mercats. A les cocteleries ja es comença a notar la preocupació pel Brexit, perquè falta un producte crucial: la llima Rose’s.

No és menor que falti llima Rose’s. És la marca de llima que es fa servir tradicionalment per fer el gimlet tal com el descriu Raymond Chandler a El llarg adeu. Cap marca que jo hagi provat és el mateix. Tradueixo com puc la recepta: "Ens vam asseure en un racó del Victor’s i vam beure gimlets. «Aquí no saben fer-los», va dir. Això que en diuen gimlet és només suc de llima o llimona i ginebra amb un rajolí de sucre i bitters. Un autèntic gimlet és la meitat de ginebra i la meitat de llima Rose’s i res més”.

Podem passar uns dies sense benzina, sense oli i sense sucre, si molt convé. Però no podem passar gaires dies sense la beguda preferida de l’home del llarg adeu.

Empar Moliner és escriptora
stats