14/09/2015

Si em deixes et perds la piscina comunitària

2 min

CADA COP QUE sento, com a argument contra la independència, que Catalunya fora d’Espanya no podria ser a la Unió Europea, noto una impotència molt gran en els que ho diuen. És tant com assumir que Espanya no té res a oferir-te, és buscar un motiu per continuar dins de l’estat espanyol i no trobar-ne cap de propi, haver de delegar-ho a la pertinença a Europa.

M’imagino algú a qui la seva parella li anuncia que el deixa, que se’n va de casa, i l’únic que se li acut, desesperat, és recordar-li que es perdrà el dret a la piscina comunitària. No hi ha res dins de casa prou seductor, ni tu, per descomptat, ni la pantalla de plasma, ni la dutxa nova que fa massatges... I quan l’altre respon que justament pensa agafar un altre pis a la mateixa escala de veïns, perquè en efecte la piscina dóna qualitat de vida, apareix més impotència. “No t’hi voldran”. Que en realitat vol dir: “Faré el que calgui perquè no t’hi vulguin”. ¿Algú s’imagina que aquest argument pugui convèncer una persona de continuar amb la seva parella? “D’acord, m’he cansat de tu, no hi ha res a casa que pagui la pena, però com que la piscina és bàsica i tu m’amenaces amb no permetre que em quedi la finca, doncs em quedo amb tu. Abraça’m”.

Segurament no és fàcil la permanència automàtica a Europa. Però si ja et coneixen, eres dels que tenen els rebuts al dia, ets polit a la piscina i insisteixes, ¿la pressió del teu ex serà tan convincent? I més si el futur ex ara et desitja el pitjor des de la ràbia, però un cop siguis fora entendrà que és més pràctic per als dos que visqueu a la mateixa escala, tant per passar-vos els fills com per gestionar assumptes compartits durant tants anys junts.