Desesperació i debilitat dels palestins (1970)
Peces històriques
Del comentari periodístic de Mateo Madridejos (Quesada, Jaén, 1932 - Barcelona, 2023) al setmanari Destino (19-IX-1970). Traducció pròpia. Fa cinquanta-cinc anys la confrontació entre israelians i palestins ja era virulenta. S’entaulava, però, en unes condicions objectives i subjectives diferents a les d’ara. Llicenciat en dret, història i periodisme, Madridejos era llavors un periodista rigorós, amb esperit crític i molt competent en política internacional.
En el moment d’escriure aquestes línies, els guerrillers del Front Popular d’Alliberament de Palestina (FPLP), després de dinamitar tres avions, mantenen en el seu poder, com a ostatges, uns cinquanta passatgers i membres de les tripulacions a l’espera de bescanviar-los pels palestins detinguts a Alemanya, Suïssa, Gran Bretanya i Israel, els quatre països que, en unió amb els Estats Units, es veuen més directament afectats per la greu crisi desfermada pels assalts contra l’aviació civil internacional. L’angoixa, per tant, continua. [...] El capteniment dels escamots del FPLP és encara més condemnable si cal pel fet que, lluny de generar simpaties per la causa palestina, la perjudica de manera greu i suscita en l’opinió pública seriosos dubtes sobre la seva viabilitat. El fet que tots els països àrabs i la majoria d’organitzacions de la resistència hagin condemnat o desautoritzat els darrers cops de mà revela clarament un cop més, no tan sols les dissensions que els angoixen i paralitzen, sinó les dificultats enormes de trobar una fórmula de pau que no sigui una capitulació humiliant. [...] L’actitud del govern israelià demostra, per altra banda, el grau d’insensatesa al qual han arribat els principals protagonistes d’un conflicte que sembla insoluble. La història demostra que l’engranatge repressió-terrorisme fa emergir nous resistents com per art d’encanteri. Els 500 àrabs detinguts a Cisjordània i Gaza per les tropes israelianes podrien empènyer algunes potències occidentals a trencar fins i tot el front unit que els obliga a exigir la llibertat de tots els ostatges, sense excepció de raça o nacionalitat, per tal de parlamentar separadament amb els raptors. Les represàlies “inimaginables” amb què amenaça el FPLP necessàriament trobaran un eco atribolat en aquells governs com els de Londres, Bonn o Berna que no enfoquen el problema amb la mateixa òptica que els responsables de Jerusalem. Si els homes del FPLP es proposaven dinamitar les converses de pau, res no permet afirmar, tanmateix, que hagin d'aconseguir plenament el seu propòsit. La situació canviaria radicalment si en lloc d’assaltar avions i retenir passatgers innocents es dediquessin a fustigar amb èxit als seus enemics sionistes. Amman no podrà ser mai el Hanoi dels palestins mentre les organitzacions de resistència no siguin capaces de dificultar el desenvolupament normal de la vida pública de l’estat hebreu. Cal dir, en fi, que la solidaritat occidental davant el segrest d’avions es va veure immediatament compromesa a l’anunciar algunes companyies que reprenien els seus vols a Beirut i altres aeroports considerats com a segurs. Un cop més, l’interès econòmic s’ha imposat sobre els desitjos d’una opinió pública mundial que hauria de buscar una fórmula multilateral per reduir els riscos que corren passatgers i tripulacions. La crida del president Nixon a boicotejar els països que es neguen a castigar o concedir l’extradició dels segrestadors va ser com predicar en el desert, crida vulgarment sacrificada a les exigències de la competència aèria.
