Caldran pactes difícils i valents
Aquests darrers temps hem tingut algunes bones notícies relacionades amb pactes salarials, amb creixement del PIB, amb reducció del nombre d’aturats i amb alguns altres índexs de tipus econòmic, tant d'Espanya com de Catalunya, generalment un xic millors aquests segons. Són notícies satisfactòries. Ara bé, observo amb preocupació que en moltes de les declaracions de dirigents polítics i també en alguns mitjans s’estan criticant, i en altres s’estan sobrevalorant, tant les dades com les perspectives futures. Segurament això es deu al fet que estem en temps electorals. Sense pretendre tenir la raó, m’agradaria situar algunes coses al seu lloc per ajudar a reduir les possibles desorientacions que poden produir aquestes informacions poc realistes.
Això que està passant pot obeir a raons diferents: que s’observi només una part de la realitat i se n'oculti una altra; que no es tingui en compte que la millora d’alguns aspectes pot no suposar necessàriament que en millorin d’altres, sinó que empitjorin; o que l’evolució dels índexs del nostre país s'analitzi sense posar-la en relació amb la d’altres, sobretot europeus.
No amago la meva visió actual. Vivim un moment d’una certa millora, i penso que les actuacions recents tant del govern de la UE com del govern espanyol mereixen una moderada aprovació. Però crec que seria un gran error fer pensar a la gent que les perspectives de futur són clares i positives, cosa que no és certa, ja que segurament ens veurem obligats a prendre mesures difícils i valentes. Em centro, de forma telegràfica, en tres aspectes sobre els quals caldrà actuar.
1. Desigualtats. Utilitzo, en part, unes poques conclusions extretes de l’estudi Desigualtat i pacte social, coordinat per Luis Ayala, referides especialment a les xifres de les desigualtats d’ingressos i d’oportunitats. Espanya ha estat al llarg de la passada dècada el cinquè país més desigual de tota la UE. Durant les etapes de recessió han augmentat molt les desigualtats, i en les etapes de creixement del PIB no s’han reduït. Hi ha hagut una forta disminució de les rendes mitjanes i això ha provocat una polarització en el mapa de rendes, amb fort creixement de les altes i forta reducció de les baixes. Les situacions d’atur i el treball a temps parcial són unes de les principals causes de la desigualtat, i afecten especialment les dones, els joves i les persones amb baixos nivells educatius. Penso que és una situació poc sostenible i que caldrà prendre mesures per revisar-la.
Un altre aspecte important és que la desigualtat de rendes a Espanya, analitzada abans de la intervenció del sector públic amb els impostos, les cotitzacions i la redistribució, és semblant a la mitjana de la UE; però la baixa pressió fiscal, el frau fiscal i el poc impacte redistributiu del sistema fan que la desigualtat final sigui de les més altes de la UE. Cal millorar la capacitat redistributiva augmentant la proporció dels ingressos públics sobre el PIB, cal posar atenció al comportament de les rendes i patrimonis més alts i repensar normatives que ara permeten actuacions evasives d’algunes grans empreses.
La desigualtat d’oportunitats de les persones es deriva molt de la desigualtat de rendes, però també de la insuficiència del sistema educatiu a l’hora de millorar la formació de la primera infància i d’evitar l’abandonament escolar. Caldrà modernitzar el sistema.
2. Transicions. Estem enfrontant-nos a dos reptes d’una gran magnitud: la transició energètica i la transició digital, complicada la primera per les recents tensions mundials, i amplificada la segona per l’explosió de la intel·ligència artificial. Ja sabem fins a quin punt això suposarà un canvi important dels orígens de l’energia que utilitzarem, la depreciació dels combustibles fòssils, la necessitat de nous recursos minerals que haurem d’evitar que s’esgotin i unes activitats basades sobretot en dades, informació, algoritmes i comunicació. Només vull dir que el probable cost de les inversions que caldrà fer per assegurar la sostenibilitat ecològica del planeta, i la sostenibilitat de la convivència pacífica dels 8.000 milions d'humans que l’habitem, és difícil de calcular però serà molt elevat. Molts països d’arreu del món no tenen recursos per fer-hi front, i molts altres, entre els quals Espanya, tenen uns nivells d’endeutament públic que els crearan problemes per fer-ho.
3. Pactes polítics i pactes socials. Les dificultats de finançament poden portar a unes situacions de fallides o d’enfrontaments que provoquin una debilitat interna de les democràcies i un creixement dels governs autoritaris en molts estats. Cal evitar-ho i, per tant, són imprescindibles una multitud de pactes de quatre tipus diferents: de caràcter econòmic en el món de les empreses i de les relacions laborals; de caràcter público-privat per poder fer front als reptes indicats amb actuacions conjuntes i amb inversions compartides per governs, empreses, organitzacions civils i ciutadans; de caràcter polític per substituir els enfrontaments polítics entre partits per actuacions de coalició i de cooperació dins de la política estatal, i de caràcter global per poder planejar conjuntament, i cofinançar segons les possibilitats de cada estat, les inversions i les despeses que això suposarà. Governar i fer política significa pactar...
