Dia de la Bandera (1922)
Glosa de Santiago Rusiñol Xarau (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) publicada avui fa un segle a L’Esquella de la Torratxa (21-IV-1922). Dibuix satíric sense signar en el mateix número d’aquell setmanari popular. Vinyet Panyella, biògrafa de Rusiñol, ha escrit que el “Glosari” de Xarau a L’Esquella de la Torratxa “era un desafiament a Xènius [Eugeni d’Ors] per la via de la ironia extrema” (Rusiñol desconegut, Sitges, 2006). El diari La Veu de Catalunya havia publicat feia sis dies (15-IV-1922) una nota titulada “La bandera dels catalans d’Amèrica”, on es deia: “La Comissió organitzadora de les festes de la remesa de la bandera dels catalans d’Amèrica, prega a tots els ciutadans que endomassin llurs balcons la diada de Sant Jordi, demostrant-se així com s’agraeix la cooperació dels catalans d’Ultramar i l’adhesió al Govern de Catalunya [es referien a la Mancomunitat de Catalunya]”.
Els bons catalans d’Amèrica han fet un gentil present a Catalunya. Li han regalat una esplèndida bandera barrada. Diumenge vinent, diada de Sant Jordi, aqueixa bandera, mereixedora, un jorn no llunyà, de la sagnant glòria dels herois, serà solemnialment festejada per tots els ciutadans patriotes en el vell Palau de la Generalitat. Que tots els bons catalans d’aquí que tinguin a casa una bandera catalana, grossa o xica, la treguin a airejar aqueix dia. Que balcons, finestres, torratxes i miradors de tota mena floreixin de sang i d’or en onejants llengües patriòtiques. A manca de draps sagrats, a manca de teles refulgents amb llurs franges grogues i vermelles que enjoïn la ciutat les flors enceses en el trau del jovent mascle o uns brots de ginesta al pit de les donzelles. I als llavis i al cor, una bona devoció catalanesca. Amén.
