La diada de Sant Jordi al Japó

Dissabte es va celebrar la diada de Sant Jordi a la seu de l'Institut Cervantes a Tòquio gràcies a la iniciativa de la professora Raquel Vila -que imparteix classes de llengua i cultura catalanes a la Universitat Hosei-, i amb la col·laboració de l'esmentat institut i de l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya. El programa va consistir en una sessió de contes narrats per Kazumi Uno (experta en literatura infantil); un miniconcert de violoncel de cançons catalanes per Masaki Nishikawa; un tast gastronòmic preparat pel xef Josep Barahona; un recital de poemes d'Espriu pel director de l'Institut Cervantes, Antonio Gil de Carrasco -que tot i ser de Granada va fer-ho amb un accent català perfecte-, i una xerrada sobre el mateix Espriu a càrrec d'Àlex Garcia, professor de l'Institut Cervantes. Jo també hi vaig participar, parlant sobre el meu llibre El Reial Madrid i el Barça, una història de rivalitat .

El tret més destacable de la diada a Tòquio, però, és el seu enfocament en els nens. La celebració de la diada al Japó, que s'havia interromput, va tornar a la vida el 2011 poc després del tsunami i l'accident nuclear de Fukushima. La professora Vila, que és mare de dos nens, volia fer alguna cosa per a les criatures de la zona afectada que havien tingut unes experiències duríssimes (la seva actitud és encara més admirable si tenim en compte que aquells dies molts estrangers van abandonar el Japó...). Se li va acudir combinar el desig de voluntariat amb activitats relacionades amb la diada de Sant Jordi, que a Catalunya és el sant dels enamorats.

En la primera celebració de la diada revifada es va afegir a les activitats típiques de la festa la recollida de llibres per als nens de la zona afectada pel tsunami i la fuita radioactiva. La iniciativa va tenir bona acollida i aquest any ja ha arribat a la tercera edició. La cosa no es va aturar allà. Animats per l'èxit de la recollida de llibres, han anat diversificant les activitats per als nens. Enguany hi ha hagut, per exemple, una exposició de dibuixos sobre Sant Jordi d'alumnes del Col·legi Japonès de Barcelona, i una desfilada de moda infantil amb la col·laboració de la marca Desigual. Em va fer molta gràcia un dibuix d'una nena de 6 anys que, a més de roses i llibres, havia posat un text que deia "Els nens regalen roses a les nenes i les nenes regalen llibres als nens", en català i amb un nom de l'autora purament japonès.

Però fins a arribar a aquest nou format, hi ha hagut algunes vicissituds per aconseguir-ho. La primera diada de Sant Jordi celebrada al Japó va ser la del 1986. Una agència de publicitat de Nagoya, que té una sucursal a Barcelona, va conèixer la festa i la va implantar al nostre país. Els gremis de llibreries i de floristeries japonesos van donar-hi suport. La primera festa va tenir ressò al Japó i la notícia va arribar a Catalunya. Fins i tot alguns mitjans de comunicació me'n va demanar comentaris.

Al principi no sabia ben bé quina era la intenció de l'agència de publicitat. Veient que els gremis implicats també la patrocinaven, vaig interpretar que l'agència s'aprofitava d'un patrimoni cultural important del poble català per a una finalitat purament comercial (vendre més llibres i més flors). Per això vaig fer-ne uns comentaris crítics. Al cap de cert temps, però, vaig tenir ocasió de conèixer la gent de l'agència. A mesura que anàvem conversant, vaig assabentar-me que vendre més llibres i més flors no era la seva primera intenció. Abans que res, volien presentar una festa maca de Catalunya al poble japonès, i van comptar amb el patrocini dels gremis esmentas. És normal que es necessitin diners per fer una activitat cultural i l'important és que els patrocinadors puguin beneficiar-se'n sense deformar l'esperit de l'activitat. Això és magnífic. La prova de la seva bona voluntat va ser la fundació de l'Associació Japonesa de l'Amistat amb Catalunya, que és purament cultural i sense cap benefici econòmic. Els vaig demanar disculpes pel malentès i a partir de llavors hem mantingut sempre bones relacions i hem col·laborat sovint en la difusió de la cultura catalana al Japó.

La celebració de la diada es va mantenir fins al 2009 amb el suport del gremi de llibreries. Tot i que a Nagoya es va continuar celebrant com un mercat a l'aire lliure de llibres amb la participació dels llibreters locals, la diada de Sant Jordi va deixar de celebrar-se com a tal fins a l'any 2011. Aquell any va tornar a renéixer com el que és, una festa molt maca. Tinc la impressió que la diada de Sant Jordi que s'havia trasplantat i que havia passat per uns moments difícils ara ja comença a tenir arrels com una festa catalano-japonesa tradicional. Ara sí que puc dir orgullós a qui m'ho pregunti -i sense fer cap comentari crític- que sí que se celebra una preciosa diada de Sant Jordi al Japó.

Més continguts de