Els diaris de Madrid i la seva obsessió per la política

BarcelonaLa lectura de les portades de diumenge sempre és indicativa de l'estat d'ànim d'un país; és una mena de termòmetre sociològic, d'estar per casa, això sí, però que serveix per treure conclusions sempre interessants. Si agafem les d'aquest diumenge, per exemple, veurem un fenomen curiós: així com la majoria de portades dels diaris editats a Madrid opten per temes polítics, els de Catalunya, amb l'única excepció d'El Periódico, aposten per temes socials. Així, El País obre amb una entrevista amb la ministra Yolanda Díaz la setmana del llançament del seu projecte polític. És un tema que interessi les masses? Ningú no ho diria. Els diaris de la dreta ho tenen més fàcil: tots aposten a la carta dels 25 anys de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. Per què? Doncs perquè és la manera de confrontar amb l'esquerra i recordar-li a Núñez Feijóo que no pot basar tota la seva oposició en l'economia.

En canvi, els diaris catalans, segurament més pendents dels interessos de l'audiència, obren el ventall. L'ARA ho fa amb un dossier sobre el soroll nocturn, un d'aquells temes transversals i de ciutat; La Vanguardia subratlla el col·lapse dels aeroports, i El Punt Avui opta per obrir amb la regulació de les VTC. Com dèiem, només El Periódico titula amb un tema polític, perquè tenen una entrevista amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, però la seva marca de la casa són precisament els temes socials.

Quina conclusió en podem treure? D'entrada, que a Catalunya hi ha cansament de la política. Això és així i es veu en les audiències, i els diaris intenten buscar-se la vida per atreure lectors. Això vol dir que a Madrid es manté l'interès per la política? No ho crec. Més aviat diria, però, que allà els diaris estan obsessionats amb la política per altres motius que no tenen tant a veure amb l'audiència com amb la influència. I és el que té viure tan a prop del poder polític.