ELS ESPECTACULARS resultats d’audiència de TV3 en aquest darrer mes, marcat pel judici al Procés, són una dada política de primer ordre. TV3 ha escombrat més que mai tota la competència televisiva, i ho ha fet gràcies a les seves apostes informatives. En una democràcia participativa, els ciutadans triem, fem eleccions, no tan sols anant a votar cada quatre anys. En fem dia a dia. Triar on ens informem és una manera de dir en qui dipositem la nostra confiança, a qui atorguem credibilitat, a qui reconeixem professionalitat, quina visió del món ens sembla més equànime. I si el criteri del ciutadà és bo quan va a votar, hem de considerar que també ho és quan tria on s’informa. Que la tria a favor de TV3 sigui a tanta distància de totes les altres és més que una enquesta d’opinió. És el resultat d’una elecció, no sobre partits, sinó sobre la visió del món. La tria dels ciutadans referma que Catalunya té un sistema comunicatiu propi, cada vegada més distant del sistema espanyol. I en un moment en què hi ha qui proposa obertament tancar, fer callar o desnaturalitzar TV3, l’elecció dels ciutadans ens indica que aquestes propostes van directament contra allò que els ciutadans han escollit. És a dir, contra la idea mateixa de democràcia.