07/04/2021

8/4: Discutim!

1 min

Sento dir, amb un cert desànim, que els independentistes es discuteixen massa. Jo trobo que es discuteixen massa poc. Més ben dit, que es barallen massa i es discuteixen massa poc. Barallar-se només demana tenir posicions confrontades. Discutir-se demana intercanviar i rebatre opinions, amb tanta passió com calgui. Però per rebatre cal haver escoltat. I em fa l’efecte que a hores d’ara s’escolta poc el que es diu i es mira massa qui ho diu. Davant d’una opinió, el mecanisme no és veure si pot tenir raó sinó considerar-la la prova fefaent de l’heretgia manifesta de qui l’ha dit (i que ja li atribuíem abans). I contra l’heretgia, la que sigui, no funciona la discussió, sinó l’anatema. A estones l’independentisme –no tan sols els partits!– es dedica més a intercanviar anatemes contradictoris que no pas opinions diferents. Diuen que a l’independentisme el pot acabar matant la manca d’unitat. No ho crec. Un moviment ha de ser plural i en tot cas trobar mecanismes per arbitrar entre posicions diferents. La manca d’unitat (la diversitat) no és el problema. La manca de debat sí que ho pot ser. Si no hi ha discussió, les posicions es fossilitzen i s’encarcaren. I hi ha dues maneres de matar el debat. Una, dir tots el mateix. L’altra, no escoltar.