El doctor Rafel Nadal, tenista
Ho explicava despús-ahir Enric Borràs a la seva crònica a l’ARA Balears: hi ha malestar a la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb motiu de la intenció del rector, Llorenç Huguet, d’atorgar un doctorat honoris causa al tenista Rafel Nadal. No només per la figura (Nadal ha brillat a les pistes, però no a les aules acadèmiques, de moment) sinó, sobretot, per la manera com s’ha plantejat la idea: el rector Huguet va anunciar temeràriament a través de Twitter el suposat reconeixement universitari a Nadal, sense encomanar-se a Déu ni al diable i, sobretot, sense debatre la proposta amb els preceptius òrgans institucionals.
I és que la UIB, com qualsevol universitat, té un consell de govern que, segons els seus mateixos estatuts, és el que ha d’aprovar o desaprovar qualsevol proposta d’aquestes característiques. No tan sols això, sinó que el rector Huguet no hi té cap majoria especialment sòlida: va guanyar les eleccions per la mínima, de manera que el seu marge de maniobra és particularment limitat. I amb aquesta mena de bravata a costa de Nadal (tot fa pensar en un rector que vol reforçar la seva imatge amb el recurs d’una foto fàcil amb un personatge famós) no ha fet altra cosa que alimentar la seva oposició i donar un veritable maldecap al seu equip de govern, que no es pot sentir gaire content. De quaranta-vuit vots necessaris, cinc serien suficients per tirar la proposta de l’ honoris causa a Rafa Nadal per terra. I hi ha més de cinc acadèmics (no necessàriament de l’oposició) amb ganes de votar en contra d’un despropòsit d’aquesta magnitud. Nadal és un magnífic esportista, un tenista que farà història en la seva disciplina, un mallorquí conegut i reconegut arreu del món, i sens dubte mereix tots els premis i reconeixements que corresponen a una trajectòria com la seva. Però és obvi que un doctorat honoris causa és una manera especialment desafortunada de donar-li aquest reconeixement: seria perjudicial per al mateix Nadal, i, per descomptat, per a la UIB. Els doctorats honoris causa, fins avui, anaven associats als àmbits de la ciència, la cultura i el coneixement. Els esports tenen tota la dignitat que es vulgui, però són una altra cosa i cotitzen, mai més ben dit, en una altra lliga.
Sembla que això són sobreentesos coneguts per tothom menys pel rector de la UIB, que deu trobar a faltar alguna mena de publicitat gratuïta. O que deu anar mal aconsellat. En qualsevol cas, ha obligat el consell de govern a considerar quin posicionament adopta davant d’una proposta absurda: és molt possible que s’acabi aprovant el doctorat honoris causa a Rafa Nadal per estalviar un ridícul massa estrepitós a la institució, ara que el rector ja l’ha anunciat alegrement a les xarxes socials.
Però el ridícul, encara que sigui esmorteït, ja no l’hi estalvia ningú, al rector Huguet. I és evident que li passarà una factura previsiblement incòmoda. El pròxim doctorat honoris causa, posats a fer, que sigui per al RCD Mallorca, que té el mèrit de suportar la seva directiva.
