Un document per la història de Catalunya (1885)
Peces històriques
Del discurs de Valentí Almirall (Barcelona, 1841-1904) a Llotja transcrit en el setmanari La Veu del Montserrat (11-IV-1885). Text prenormatiu. Tal dia com avui de fa 140 anys una comissió de personalitats catalanes va entregar en mà al rei Alfons XIII un document que va atiar el catalanisme incipient: la “Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya”, conegut com a “Memorial de Greuges”. L’havia redactat Valentí Almirall, polític i periodista republicà, federalista, pioner en la formulació d’una teoria moderna de la catalanitat.
[…] Una manifestació com la que estem fent començà petita i ha anat creixent de tal manera que, gràcies a una pila de circumstàncies afortunades, pot marcar una fita en la nostra història […] Lo que direm aquí ressonarà potser a tota Espanya i fins tal vegada arribi a sortir de ses fronteres; puig que la modesta reunió a Llotja ha cridat tant l’atenció, que després d'esverar a tots los polítics de la Cort, ha sigut comentada per tota la nació, i fins no seria estrany que en altres se'n ocupessin també, veient en les nostres idees regionalistes una manifestació nova de l’opinió pública en la nostra terra. […] No amago mai les meves idees, i no haig d'amagar-les avui, i si entre els catalanistes n'hi ha que son partidaris convençuts del sistema de govern que don Alfons simbolitza, altres ho som d'un sistema oposat. Lo que hi ha és que a uns i altres nos lliga una aspiració comuna, que forma un llaç de gran força: lo bé de la nostra terra. Al crit de Visca Catalunya, oblidem que entre nosaltres hi ha qui vol la monarquia i qui aspira a altres formes de govern […] A nosaltres nos ha tocat fer lo primer pas en lo nou camí que ha emprés lo catalanisme, entrant en lo terreny polític-social. Molts se mostren avui disposats a convertir l'amor platònic que manifestaven, en altre amor més ardent i de més pràctiques aspiracions. Per la nostra part, puc assegurar-vos que el primer pas vam donar-lo reflexivament. Vam agafar la Constitució que ens regeix, i que hem d’acatar com ciutadans, i veiérem que aquesta Constitució estableix un sol poder permanent; una sola entitat que posa damunt a les altres. A aquest poder, a aqueixa entitat vam adreçar lo nostre pobre treball, —i dic pobre per la part que hi vaig prendre— creient que era el millor medi de donar-li ressonància. D'això en resulta que el primer acte polític-social del catalanisme exprés i públic, va sortir de Barcelona per anar a posar-se en lo lloc més preeminent de la nació. […] Aquest començament nos imposa obligacions de les que no podem prescindir. Les conseqüències han d'estar en consonància amb les premisses. Lo primer pas ha sigut reflexiu; los que el segueixen no han de ser-ho menys. […] No hem de formar un partit, perquè adquiriríem los defectes dels que avui se mouen i seríem sols un partit més dintre de la política general; hem de formar una agrupació de totes las forces del país, en que hi càpiguen fins los que desitgen les formes de govern més oposades. Lo que interessa ara, senyors, es estudiar-nos, saber lo que som, conèixer lo que podem, i si trobem que avui podem poc i valem poc, comencem per fer esforços per a millorar i posar-nos en condició de influir en la marxa general de la cosa pública. Acabo brindant; i el meu brindis se reduirà a desitjar que el primer acte de catalanisme que heu realitzat en lo terreny polític-social, tingui conseqüències, i que aquestes siguin la regeneració de Catalunya en particular i en general d'Espanya, o sia de totes las regions que la formen.
