04/05/2022

Les dones primer

3 min
Manifestants protesten davant el Tribunal Suprem dels EUA contra l'esborrany que pretén derogar l'avortament legal al país.

Mentre aquí l’espionatge no tomba res ni ningú, als EUA es preparen per tombar els drets de les dones . La filtració (el sistema és incapaç d’evitar errors en qualsevol lloc del planeta) d’un text del Tribunal Suprem que anul·laria el dret a decidir de les dones ha remogut el país. A favor i en contra. Que hi hagi gent en contra em tranquil·litza. Que hi hagi tanta gent a favor m’esgarrifa. Hi ha moltes persones a favor de tirar enrere. Hi ha molta misèria mental i prou maldat per convèncer de les bondats del passat més tenebrós. Curiosament (em fascinen les casualitats), si s’ha de tirar enrere, que sigui primer amb les dones. Com si fos de bona educació. Com si sent on som se’ns respectessin els nostres drets. El patriarcat és tan previsible que ni que sigui per l’avorriment que genera ens l’hem de carregar. Encara que entenc que amb els segles que porta i els resultats que ha donat hi hagi qui vulgui mantenir l’empresa en ple rendiment. Si quan s’han arribat a fer alguns canvis petits i precisos ja hi ha hagut moltes mans al cap, és evident que no en pot sortir cap modificació revolucionària. Al contrari. En canvi, de reaccionàries, les que vulgueu. Aquí les teniu. Molt poc imaginatives, hi insisteixo. Però un sistema que es manté per la força, literalment, no necessita ser creatiu. Només necessita la força

Tant és si els jutges conservadors del Tribunal Suprem estatunidenc tenen raó de carregar-se la legalització de l’avortament del 73 perquè es va decidir als tribunals i no va anar a càrrec del poder legislatiu, que és on teòricament s’hauria d’haver fet. Quan es volen carregar drets fonamentals es poden agafar al que calgui. O inventar-s’ho. Ja sabem que quan et volen inculpar d’alguna cosa que no has fet n’hi ha prou amb ficar-te proves falses a l'ordinador i donar-les per bones. La trama de la perpètua injustícia, en la qual treballen sense descans els guardians del bé mundial, et condemnarà. El que és rellevant i escandalós és que a les dones encara no se’ns deixa decidir a nosaltres mateixes què podem fer amb el nostre cos. Que el debat encara estigui obert a tothom. Els cossos de les dones no són nostres. Els drets, tampoc. Què ens queda, doncs? La nostra única opció és la revolució. La que ens fa avançar i no tirar enrere. La que no ens limita les decisions sinó que ens permet triar-les. La que camina en direcció al futur malgrat la resistència a una igualtat de drets que s’assolirà abans que el món s’acabi. I si no, que s’acabi el món. 

Es veia a venir que els jutges nomenats per Trump no portarien res de bo. Perquè el problema de Trump sempre ha estat que no és una sola persona. Hi ha molts Trumps escampats arreu. Es veu a venir que el primer que ataquen les majories conservadores són els drets de les dones. Ja ha passat als països europeus on l’extrema dreta fa temps que fa feina en aquest camp i en lloc de quedar-se en una minoria excèntrica s’estén com una taca de petroli, enganxosa i tòxica. Ja ho van fer els talibans i ho han tornat a fer. És una qüestió universal. Els retrògrads es vesteixen diferent però s’entenen tots molt bé a la mateixa taverna. Són fàcils de veure. No dissimulen perquè no els cal. Els molesta la nostra independència, el nostre dret a decidir. Els horroritza la nostra necessitat de ser lliures. La nostra capacitat de ser. El que som incomoda els seus cervells minúsculs. 

Encara que sigui amb menys subtilesa que un elefant entrant a una sabateria hi ha qui utilitza l’espionatge per anul·lar l’enemic. Per abolir els drets de les dones només cal una sentència.

Natza Farré és periodista
stats