Elon Musk monetitzarà el teu cervell
A finals de maig l’agència del medicament dels Estats Units va aprovar que Neuralink, una de les empreses de típic dolent de James Bond de les que a Elon Musk li agrada dirigir, iniciï estudis amb implants cerebrals en pacients humans. En aquesta fase, els objectius i la justificació de tot plegat són estrictament mèdics: trobar maneres de guarir malalties neurològiques com ara la ceguesa, l’autisme, la depressió, etcètera. Però Musk, que mai deixa passar una oportunitat de proferir declaracions de guru-cunyat, ha promès que aquests xips canviaran la condició humana. En una presentació, Musk va posar exemples com ara que, en el futur, Neuralink ens permetrà guardar el record d'experiències sexuals al núvol, i, per als més atrevits, enviar-les als nostres amics, i tot plegat “directament”, sense la mediació alienadora del llenguatge.
El més interessant dels avenços tecnològics és que et permeten entendre millor el que hi havia abans i repensar-ne els límits i les funcions, d’una manera similar a com la fotografia va fer-ho amb la pintura. En el cas de la intel·ligència artificial, sobretot amb el ChatGPT, hem hagut d’esmolar el que crèiem que sabíem sobre la naturalesa del llenguatge i la creativitat. Com que tots incorrem el risc de cunyadejar en parlar d’això (tampoc em sembla greu, el prova i error refina la conversa col·lectiva, i les metàfores que fa quatre dies eren per a savis es van tornant moneda d’ús corrent), un dels que millor ho han explicat és qui feia més temps que s’hi dedicava. El lingüista Noam Chomsky, en un article publicat en aquestes pàgines, treia ferro a la cosa perquè, com que no funcionen a partir de categories conceptuals, sinó de simples correlacions i prediccions, “programes com ChatGPT estan estancats en una fase prehumana o no humana de l’evolució cognitiva”.
Per això hem d’entendre que, quan un altre divulgador famós també habitual d’aquest diari, Yuval Noah Harari, diu que està convençut que la intel·ligència artificial superarà la humana ben aviat, no vol dir que aquesta serà capaç de crear noves teories científiques o poemes incomprensiblement sublims, sinó que serà tan eficaç fent coses que ja sabem fer que es podrà fer servir per dur el control social a nivells mai vistos en la història. Com sabem, Harari i altres personalitats globals, inclòs el mateix Musk, han signat una carta que crida a “frenar immediatament” les investigacions en aquest àmbit perquè la humanitat avaluï els riscos i pensem com avançar.
Com ja han observat força crítics, l’enganyifa d’aquesta carta és que no hi ha cap intenció de fer un debat públic genuí, sinó de donar temps perquè les grans empreses i els governs es posin d’acord per mantenir la intel·ligència artificial dins de les regles del capitalisme d’amiguets. Com ens ensenya la història de Silicon Valley, les darreres dècades han estat un esforç reeixit per contenir l’utopisme amb què va néixer internet fins a convertir-lo en una realitat plenament monetitzable per als senyors feudals tecnològics. Ara ens sembla natural, però no hi ha cap raó per la qual les plataformes a través de les quals ens comuniquem, aprenem i treballem estiguin dissenyades perquè empreses privades extreguin les nostres dades per vendre-les a altres empreses (en el millor dels casos). I resulta que els inventors d’una arquitectura social-digital manifestament opressiva i injusta han de salvar la democràcia.
Les promeses rere Neuralink ens permeten anar més lluny que el ChatGPT. Amb això dels xips cerebrals, els tecnòlegs de Silicon Valley prediuen i promouen dos conceptes. Un és el cervell connectat, un enllaç directe entre els nostres processos mentals i una màquina digital que permeti activar directament esdeveniments de la realitat amb un simple pensament, però que també permetria que la màquina digital controli part dels nostres pensaments i experiències. L’altre, més esbojarrada però igual de discutida, és la singularitat, la idea que, si compartim directament els nostres pensaments i experiències amb els altres a través d’aquestes interfícies, sorgirà un domini d'experiència mental compartida global, una mena de ment eixam digital a través de la qual els humans assolirem nous nivells de consciència i interconnexió.
Independentment de què s’acabi fent realitat en major o menor grau, i tan estúpid seria creure-hi a cegues com pensar que només és ciència-ficció, com més avancen aquestes tecnologies, més podem entendre què valoràvem i cal protegir del món predigital. No és ni més ni menys que la llibertat, la presumpció fonamental que una persona pot fer o dir alguna cosa diferent del que cap càlcul predigui que farà, la vella idea cristiana segons la qual val la pena pagar el preu de ser lliures per tal de ser morals. Com que la setmana que ve el Parlament Europeu debatrà la llei per regular l’ús de la IA, estaria bé que l’interès i la pressió per com es regula tot això no vinguessin només de cartes signades per oligarques excèntrics ni quedessin en la distància burocràtica de Brussel·les.
