Tovallons negres 29/09/2022

'Last night a DJ saved my life'

2 min

La cançó m’ha vingut al cap després de llegir un titular de l’ARA, i he recordat, plena de nostàlgia, que en aquella època no coneixíem l’abreviatura DJ i ens pensàvem que la lletra deia: “Las maravillas de my life”. El titular diu: “Falten fusters, sobren DJs: cal reorientar la FP” . I l’article –que tothom ha compartit– explica que al mercat laboral “falten fusters però el cicle formatiu no s’omple, mentre que falten places als cicles per aprendre a fer de discjòquei quan la demanda laboral és minsa”. No sabia que hi havia un cicle formatiu per fer de DJ. Els DJ que conec són autodidactes. Punxen (encara en diem punxar) en discoteques o festes privades. Venen del món de la música. Algun cop, a algun d’ells, li he fet de rentaplats (perquè són dels que van amb maleta i cedés). Recordo l’anunci de fa mil anys dels sucs Vida on el DJ no era el triomfador, sinó el perdedor. Amb la música de Put your head on my shoulder, el pobre noi cantava un lament: “Siempre poniendo discos, nadie conmigo quiere bailar”. I llavors algú li responia, cantant també: “Toma un poco de Vida y tu vida cambiará”.

He estat especulant amb el temari del cicle formatiu de DJ. He imaginat assignatures possibles, des de la meva ben guanyada poltrona boomer. “Arqueologia: la lambada com a signe primigeni de perreo”. “Psicologia aplicada: com foragitar el grup d’amigues que et venen a demanar una cançó que no penses posar”. “Moda: com posar-se la gorra de beisbol”. “Dietètica: botelló i triglicèrids (optativa)”. “Coaching: tens dret a dir que ets compositor”. “Debat: ¿refresc de cola o beguda amb taurina? Pros i contres”. “Efectes de les pastis 1”.

Empar Moliner és escriptora
stats