Empatia amb el sector porcí, d’anada i tornada
La preocupació per l’aparició de la pesta porcina és comprensible, perquè les exportacions catalanes de carn de porc van superar els 3.000 milions d’euros l’any 2024. Posat en relació amb altres sectors, l'agroalimentari va representar el 19% del PIB, i les exportacions de porcí van suposar el 19% del total de vendes catalanes a l'estranger d'aliments i begudes. Són números molt alts.
Per això és vital que els brots detectats en senglars no passin a les granges, objectiu que ha portat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, a demanar que la gent no entri a les àrees on s’ha restringit el pas, "sigui per empatia amb la ramaderia, el món rural o l’economia". Entesos: estem davant d’una qüestió d’interès estratègic nacional i la col·laboració ciutadana és del tot exigible.
Però aquí és on cal recordar que la paraula empatia ha d’anar en les dues direccions: del país cap al sector, però també del sector cap al país. I aquesta empatia no sempre ha existit: quan hi ha hagut casos d’abocaments d’amagat de milions de litres de purins, quan s’han superat els límits permesos en l’abocament de purins per a l'adobament dels camps –que ha provocat la contaminació de nombrosos aqüífers– o quan s’han trobat concentracions de nitrats per sobre dels permesos en la xarxa d’abastiment d’aigua de desenes de municipis del nostre país.
El sector porcí és molt important, però ha deixat una empremta en el territori que en molts casos ja és irrecuperable. Quan passi aquesta crisi serà el moment oportú per decidir quins són els nivells de producció i de creixement del sector que Catalunya es pot permetre, si no volem que el negoci ho justifiqui tot.
