La presidenta de la Comissió Europea va manifestar fa poc que es revisaran unes propostes de reglament amb relació als Fons Estructurals de la Unió Europea, tal com va anunciar aquest diari. La raó d’aquesta revisió està en les reivindicacions, entre d'altres, d'alguns parlaments dels estats membres com per exemple el Bundesrat alemany.
La proposta inicial de la Comissió Europea reduïa el paper de les regions en la negociació amb la Comissió i en la gestió dels fons. Aquest fet va motivar una queixa formal per vulneració del principi de subsidiarietat per part del Bundesrat, a iniciativa del land de Baviera, sobre una proposta de reglament pel qual s'estableix el Fons Europeu per a la Cohesió Econòmica, Social i Territorial, l'Agricultura i les Zones Rurals, la Pesca i el Mar, la Prosperitat i la Seguretat per al període 2028-2034.
Amb relació a aquesta proposta, el Parlament de Catalunya va adoptar un dictamen motivat en què es defensava la participació de la Generalitat de Catalunya en la determinació dels objectius i en la gestió dels fons, de conformitat amb les disposicions de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya (BOPC 317, 7 d’octubre de 2025, pàg. 24).
Aquest dictamen va ser adoptat per la Comissió d'Unió Europea i Acció Exterior del Parlament de Catalunya, en compliment de la funció de control del principi de subsidiarietat i del procediment establert en l'ordenament europeu i espanyol. Així, el dictamen es va enviar a la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea, que és l’òrgan competent que es relaciona amb les institucions de la UE en l’àmbit parlamentari per part de l’estat espanyol. I aquest òrgan va concloure que la proposta s'adequa al principi de subsidiarietat, però no en va donar cap trasllat a les institucions de la UE, per la qual cosa l'opinió del Parlament no ha pogut ser coneguda per la UE. L’informe que tanca el procediment es limita, en els seus antecedents, a mencionar que el Parlament de Catalunya ha enviat un escrit, però sense referir-se a les observacions del Parlament (BOE 5 de novembre de 2025, núm. 187, pàg. 11). Cap altre Parlament autonòmic va enviar cap dictamen.
En virtut del procediment de control del principi de subsidiarietat, establert pel Tractat de Lisboa, els parlaments nacionals i els parlaments regionals amb competències legislatives han de ser consultats sobre l’adequació al principi de subsidiarietat de tots els projectes d’actes legislatius de les institucions de la Unió Europea.
La finalitat que fonamenta i dona sentit al procediment de control del principi de subsidiarietat és garantir la màxima eficàcia del nivell de poder que actuï, amb els límits i atribucions establerts legalment.
El Parlament de Catalunya exerceix aquesta funció d'ençà que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa. Ha examinat, aproximadament, unes 1.500 iniciatives legislatives de la UE, ha adoptat uns setanta dictàmens en els quals s'ha pronunciat sobre l’adequació al principi de subsidiarietat i ha aportat observacions sobre el contingut de les iniciatives. Tota aquesta feina s'ha tramès, en virtut del procediment establert, a la comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea. El Parlament Europeu s’ha referit a l’actuació del Parlament de Catalunya com un parlament força actiu en un moment inicial de la legislació.
De la regulació del Tractat de Lisboa es desprèn que un dels possibles objectius de l’establiment del principi de subsidiarietat era, fonamentalment, integrar la política europea en el treball quotidià dels parlaments, per tal d’acostar aquesta política als diputats i, en darrer terme, als ciutadans, i rebatre així les crítiques al dèficit democràtic del sistema institucional de la UE. El procediment de control del principi de subsidiarietat, tal com es regula en l’actualitat en el Tractat de Lisboa i a l’estat espanyol, no contribueix per si mateix a aquest objectiu d’integrar la política europea en el treball quotidià del Parlament de Catalunya. Això és així, des del meu punt de vista, per una sèrie de problemes, derivats de la mateixa normativa i també de la pràctica, que s’han evidenciat en l’exercici d’aquesta funció per part del Parlament.
Un primer problema es deriva del fet que la normativa configura aquesta funció com un procediment d’informació, més que de participació, amb relació a les iniciatives legislatives de la Unió Europea en un moment força avançat del procediment legislatiu comunitari. Un segon problema és causat pel fet que el coneixement de l’opinió del Parlament de Catalunya per part de les institucions de la Unió Europea queda subordinat i mediatitzat per una decisió prèvia de la Comissió Mixta Congrés-Senat. Un tercer problema es deriva del fet que l’objecte d’anàlisi, tal com es disposa en la normativa, se centra més en la consideració d’aspectes tècnics-jurídics, com són les qüestions relatives a la subsidiarietat, que no pas en el contingut material de les propostes, la qual cosa condueix al desinterès dels diputats.
En el pla normatiu de la Unió Europea, seria convenient, a parer meu, que es considerés una reforma del procediment de control del principi de subsidiarietat que permetés, fonamentalment, que tant els parlaments nacionals com els parlaments regionals amb competències legislatives poguessin fer arribar al legislador de la Unió, directament, els seus plantejaments i interessos materials sobre el contingut dels projectes d’actes legislatius.
