Enviar tropes, desobeir Trump o aïllar-se del món
El passat 6 de gener, Pedro Sánchez no va acudir a una cita tan assenyalada com la Pasqua Militar per acudir a una altra cita, també militar, a París que era sens dubte de més rellevància. Allà es reunia la que es coneix com a Coalició dels Voluntaris, una reunió d'una trentena de països –la majoria europeus, però també inclou el Canadà, Turquia, el Japó o Austràlia– que va posar l'estructura del que serà el desplegament de forces de pau a Ucraïna un cop s'arribi a un alto el foc. La coalició va ser una iniciativa del president francès, Emmanuel Macron, i del primer ministre britànic, Keir Starmer, que lideren el grup i, de fet, se'n repartiran la coordinació, que es va posar en marxa al març i a poc a poc ha anat sumant nous membres. Els Estats Units hi van assistir per primer cop, com a convidats, representats pel gendre de Trump, Jared Kushner, i l'enviat especial Steve Witkoff. Aquesta coalició preveu desplegar-se un cop es firmi l'alto el foc, cosa de moment a l'aire, per assegurar, com va dir Macron, que l'acord no suposi "una rendició d'Ucraïna" i s'evitin noves accions ofensives russes malgrat l'acord.
En principi es va pactar que els Estats Units seria l'encarregat de vigilar i monitoritzar que es compleixi l'acord, en coordinació amb la coalició, però seria aquesta la que enviaria tropes, de manera voluntària, sobre el terreny, per formar i "regenerar" l'exèrcit ucraïnès i assegurar el control per terra, mar i aire del territori. És a dir, ben bé no hi hauria tropes de l'OTAN a Ucraïna però sí que hi hauria tropes dels països que formen part de l'OTAN a Ucraïna. És un acord pactat a nivell general, que ara han de ratificar els països implicats i que encara ha d'acabar de definir del tot l'operatiu exacte per saber de què s'està parlant exactament. En tot cas, aquell 6 de gener el president espanyol va assenyalar que estava disposat a enviar tropes a aquesta missió i que aquesta mateixa setmana començaria converses amb els grups parlamentaris per assegurar-se el suport del Congrés a l'operatiu.
Fins ara, l'exèrcit espanyol ha participat en molts operatius de l'OTAN en missions de pau en diferents països. En aquest sentit, no és nou. Però el context actual és molt diferent. Més tenint en compte les ambicions de Trump sobre Groenlàndia, que poden provocar una greu crisi al si de l'OTAN. Tot fa pensar que aquestes tropes de la coalició poden ser l'embrió d'un futur exèrcit europeu independent de l'OTAN i, per tant, dels Estats Units, però això tampoc no està definit del tot.
Sánchez es reunirà primer de tot amb el PP en aquesta ronda de converses. I el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ja ha avisat que no hi donaran suport si no hi ha concrecions. Tanmateix, sense el suport popular és difícil que hi hagi acord perquè aquest és un debat difícil entre els socis d'esquerra del govern. Sánchez està jugant fort la carta internacional, també va obrir la porta a enviar tropes a Gaza, i està mirant de fer equilibris per assumir els compromisos amb els socis europeus i atlàntics però sense deixar-se emportar per les exigències de despesa i de sacrifici que exigeix Trump. De moment ja l'ha desobeït en aquest tema, però serà difícil que pugui aïllar-se dels altres aliats europeus i renunciar a enviar tropes. Cal un debat a fons sobre si l'Estat s'ha de sumar al militarisme a l'alça al món, però no és clar que hi hagi temps per fer-ho.
