09/09/2021

Espectacles per alimentar Vox

2 min
Iván Espinosa de los Monteros entrevistat a propòsit del desmentit en l'agressió homòfoba a Madrid.

Vox està traient rèdit polític de l’homofòbia. Primer, amb el cas de la víctima d’una agressió a la localitat de Velada. El partit d’extrema dreta ho ha aprofitat per vincular-ho a la immigració il·legal. I després, amb la notícia de la falsa agressió al barri de Malasaña de Madrid. El fet que la víctima mentís sobre la causa de les lesions ha servit a Vox per intentar blanquejar el seu discurs d’odi erigint-se com un partit d’ordre que l’únic que pretén és frenar la delinqüència i les falses denúncies, acusant el govern d’una operació de desinformació per demonitzar-los.

Arran d’aquestes circumstàncies, Vox ha elevat la bel·ligerància del seu discurs, especialment a través del portaveu del seu partit, Iván Espinosa de los Monteros. I, en poques hores, dos instants televisius s’han convertit en virals a les xarxes. En un primer vídeo es veia com la periodista de La Sexta María Llapart qüestionava els arguments del partit al portaveu recordant-li que no tots els immigrants són delinqüents. La periodista es mostrava visiblement indignada, situació que Espinosa de los Monteros aprofitava ràpidament per apujar el to de la seva intervenció i esbroncar la periodista faltant-li al respecte sobre les seves dificultats amb les matemàtiques per entendre el posicionament del partit. També es va fer viral una entrevista de Telecinco al portaveu de Vox, en el programa Ya es mediodía, en què la col·laboradora Marta Nebot li retreia enfadada la falsedat de les dades estadístiques que estaven aportant per avalar la xenofòbia. I, una altra vegada, Espinosa de los Monteros atacava la periodista apel·lant a les seves dificultats de comprensió per no entendre el que Vox defensa.

És comprensible que els arguments de Vox treguin de polleguera a qui els ha de tractar de prop, però al final aquestes escenes només acaben beneficiant l’extrema dreta, que se sent reforçada gràcies a aquest ambient de crispació que ells mateixos provoquen. Va passar el mateix amb tota l’onada d’entrevistes a franquistes i simpatitzants de la Fundación Francisco Franco. Les teles els convidaven i quan els tenien en directe els presentadors s’hi enfrontaven per exhibir les seves conviccions demòcrates. A les respectives webs i xarxes socials, les cadenes han prioritzat aquests fragments per assegurar-se’n la repercussió. Però el periodisme, especialment el televisiu, ha de prendre consciència de com el cos a cos amb els líders de Vox no fa altra cosa que alimentar i escampar encara més els arguments de l’extrema dreta. Vox viu de la crispació social i política. Enfrontar-se als periodistes els permet elevar el to, mostrar una autoritat contundent i un esperit castigador molt populista que cada vegada té més adeptes perquè és percebut com la manera de combatre l’excés de bonisme que atribueixen a les esquerres. Per a Vox, exhibir-se faltant al respecte a periodistes eleva el seu poder i viralitza els seus missatges. La televisió i el periodisme han de buscar eines per explicar què fa Vox sense contribuir al seu espectacle.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats