Pete Hegseth és el secretari de Defensa dels EUA (ara rebatejat com a Departament de Guerra), i un dels personatges més impactants entre la fauna MAGA que ocupa els càrrecs de responsabilitat de l'administració Trump. Hegseth té quaranta-cinc anys, que pel que sembla és la mitjana d'edat d'una nova generació de fantasmes globals, va ser presentador de televisió i és autor de dos llibres titulats Croada americana i La guerra dels guerrers, on s'esplaia en el seu ideari ultranacionalista, ultracatòlic, antifeminista, antiecologista i fortament bel·licista i militarista: ell és el braç executor de la militarització de ciutats americanes governades per demòcrates, una gens subtil amenaça guerracivilista. Segons Hegseth, els EUA són la nació més gran i més gloriosa que ha existit mai al món (això ho diu perquè no coneix Espanya) i està cridada a dominar-lo. Perquè això sigui així, els EUA han d'estar disposats tothora a fer la guerra, i han de tenir sempre a punt els millors soldats, disposats a matar i morir per la pàtria.
Aquest missatge és el que va transmetre dimarts Hegseth en una reunió a la base militar de Quantico, a l'estat de Virgínia, amb els generals nord-americans desplegats arreu del planeta, que havien estat convocats allà amb un secretisme que havia aixecat tota casta de rumors (de guerra, naturalment). Al final, va resultar que Hegseth havia fet desplaçar-se tot l'alt comandament només per endossar-los una exaltada arenga (en podeu llegir la crònica d'Antònia Crespi Ferrer en aquest diari), en què Hegseth va insistir als generals en la necessitat d'estar preparats per a una guerra, o per a moltes guerres, que a jutjar pel seu to semblaven imminents. També va envestir sense contemplacions contra el pacifisme i la ideologia woke i, sobretot, contra la incorporació de les dones a la vida militar. Res de dones. Res d'homes dèbils, tampoc. L'exèrcit dels EUA ha d'estar format tan sols per homes molt homes, rudes, forts, sense pèl i sense greix. Això darrer ho va especificar Hegseth amb èmfasi: li repugna veure “barbuts” entre les tropes, i també l'escandalitza veure-hi soldats que estiguin grassos. Fora panxes i fora barbes: Hegseth vol veure formacions de mascles alfa musculosos, fibrats, ben afaitats i depilats. Quin pillastre. “Recuperem els estàndards masculins més alts”, va cridar a Quantico.
Tan exaltat va ser el discurs de l'alt secretari, que va acabar tenint un punt d'autocaricatura involuntària. Això li passa sovint a Hegseth, que, tot i haver estudiat a Princeton, no destaca precisament per les seves llums. Fa uns dies va voler jugar davant les càmeres amb un skate (un monopatí), que li va rebotar i li va colpejar l'entrecuix. Vaja, es va donar un cop a la collonera amb un monopatí i va fer un ridícul viral que ha estat la riota del món sencer. Aquest personatge és el que alliçona generals sobre aconseguir la pau mitjançant la guerra (peace through strength), com un Sun Tzu de fireta. Quan el poder està en mans dels necis i dels fanàtics, el perill és gran de debò.
