FP dual sí o no, senyor conseller?

El programa de govern en matèria de FP dual és eloqüent, per les absències i silencis

Per aquestes dates d’inici de curs educatiu estàvem acostumats d’anys anteriors que el departament d’Ensenyament donés dades precises i previsions de l’evolució de les xifres de la FP dual, un model pel qual la consellera Rigau va lluitar en tot el territori educatiu i presentant-lo empresa a empresa. A la Catalunya de les últimes dècades hi ha hagut tres moments importants de la relació escola/empresa que han contribuït a fer de la FP catalana uns estudis d’èxit, moderns i flexibles. El primer, als anys noranta, quan la Logse va fer obligatori un mòdul de pràctiques professionals en el currículum dels alumnes de FP. El segon, el 2008, quan el conseller Maragall i el director general de FP, Josep Francí, van promoure un model d’alternança de lloc de treball associat a la plaça escolar, sense valor acadèmic. El tercer, quatre anys més tard, l’any 2012, amb la proposta de la consellera Rigau i el director general de FP, Melcior Arcarons, que establia un nou model en què l’activitat de l’alumne a l’empresa prenia valor curricular acadèmic. Aleshores neix la FP dual catalana. Des d’un punt de vista legislatiu, és fonamental el decret 284/2011, d’ordenació general de la formació professional, que va establir diverses mesures de flexibilitat de l’oferta, per adaptar-se a les necessitats dels alumnes, entre altres, la FP dual. Fa pocs mesos, un director d’un centre de FP destacat de Madrid em confessava que havia arribat a somiar en aquest decret que se sabia de memòria, de sana enveja. No ho objectarem pas nosaltres ara que hem aconseguit una dual que per contracte o beca aporta una compensació econòmica de l’empresa que ja voldrien en altres comunitats autònomes.

Creix el dubte sobre la convicció i la voluntat de lideratge per tirar endavant un projecte fonamental per a l’educació i l'economia del país

Aquestes tres fites cronològiques no han fet sinó aprofundir en la relació FP/empresa, que ja voldrien per a elles altres modalitats educatives. El model d’alternança de Maragall va fer passos en projecció conceptual però amb poca incidència pràctica –un màxim de 25 centres educatius–, i va quedar frustrat perquè va coincidir amb l’inici de la gran recessió. Qui ha anat més enllà ha estat finalment el model de FP dual, que s’ha acabat imposant, amb uns creixements impressionants que han posat a prova els equips tècnics i els docents dels més de 250 centres que imparteixen aquesta modalitat. S’ha passat en pocs anys de 590 alumnes el 2012-13 a 3.718 el 2015-16 i 10.006 el 2017, i de la participació de 25 centres als actuals. La FP dual, d’altra banda, està afavorint l’adquisició de les competències tècniques i transversals demanades per al desenvolupament econòmic i l’ocupabilitat dels estudiants (vegeu entre altres com la inserció laboral de la FP dual és superior a la convencional, com mostra el document 'Inserció laboral dels ensenyaments professionals', que anualment publica el departament d’Ensenyament amb la col·laboració del Consell General de Cambres de Catalunya). En la FP dual s’hi han implicat des de les 118 empreses que hi van apostar a l’inici fins a les prop de 4.000 empreses de l’actualitat. Són moltes, esclar, però escasses davant el total d’empreses del país. És comprensible que la participació empresarial sigui encara discreta, perquè l’adopció d’aquests projectes té exigències també per a elles, que han de designar un tutor i fer un seguiment rigorós de l’aprenentatge de l’alumne de bracet del centre educatiu. Des d’un punt de vista estratègic, cal destacar l’ingrés del departament d’Ensenyament el febrer de 2018 a la European Alliance for Apprenticeship, una coalició de governs, institucions i empreses impulsada per la Comissió Europea per promoure la FP dual, en què hi participen també actors de la dual locals com poden ser el Consell General de Cambres, la Fundació Bertelsmann i la Fundació Bankia per la FP Dual, amb els quals hi havia establertes complicitats plausibles.

Passats ja 100 dies de mandat del conseller Bargalló, en què s’ha pogut pronunciar en dos dels actes programàtics més significatius: la roda de premsa d’inici de curs (6/9) i la intervenció al fòrum Tribuna Barcelona (27/9), sembla que la FP dual fa figa. El programa de govern en matèria de FP dual també és eloqüent, per les absències i silencis. No ha donat les dades en un assumpte en el qual no es pot passar de puntetes. Ha dit que la FP de qualitat ha de comptar amb les empreses, cosa radicalment certa però que ja sabíem, si més no des dels anys 90. I és que el sol fet de preveure 11.000 alumnes en dual per a aquest curs, una xifra gairebé per sota del creixement vegetatiu (pas de primer a segon), acreix el dubte sobre la convicció i la voluntat de lideratge per tirar endavant un projecte fonamental per a l’educació i l'economia del país. Tot plegat sorprèn per contrast amb l’objectiu d’expansió de la FP dual de duplicar el nombre d’alumnes en 4 anys, fixat per Joan Mateo, l’anterior secretari de Polítiques Educatives. Falta ambició, ara? Una altra cosa? FP dual sí o no, senyor conseller?

Més continguts de