10/06/2021

Una nova estratègia per als Estats Units

4 min
El president nord-americà, Joe Biden, a la seva arribada a la trobada del G-7 a Cornualla, al Regne Unit.

L'ordre internacional liberal continua atrapat en el segle vint. Mentre autocràcies com la Xina i Rússia amplien les seves esferes de cooperació, els Estats Units responen enfortint agrupaments regionals propis, com l'OTAN i el Quad (el quadrilàter de l'Indo-Pacífic format pels Estats Units, el Japó, Austràlia i l'Índia). En comptes d'això, els Estats Units necessiten una mirada global centrada en valors i idees, no en països.

Les diverses autocràcies emergents plantegen nous reptes a les aspiracions democràtiques. A Europa oriental i a l'est d'Àsia, el creixent ús de tàctiques semibèl·liques posa en perill la integritat territorial dels països, el manteniment de sistemes comercials oberts, les eleccions democràtiques, les cadenes de subministrament tecnològiques i l'estat de dret. Aquestes amenaces il·liberals ja no són qüestions que afectin exclusivament Europa, els Estats Units o l'Àsia. Atempten contra totes les societats obertes, contra la vigència internacional dels drets humans i contra la democràcia mateixa.

Per desgràcia, el G-7, l'OTAN, la Unió Europea i el Quad són agrupaments regionals massa diferents per poder donar una resposta mundial ferma. Els Estats Units, la UE i els seus aliats democràtics a l'Àsia (dotats d'economies tecnològicament avançades i alts nivells de vida) representen en conjunt al voltant de la meitat del PIB global. Però per protegir i renovar els seus fonaments econòmics i relacionar-se amb les autocràcies des d'una posició de força, els Estats Units necessiten una estratègia que no pot ser merament transpacífica o transatlàntica; ha d'incloure tots els països democràtics.

Biden va anunciar que convocaria una "cimera de democràcies" en el seu primer any de mandat. Però va ensopegar amb la mateixa pedra contra la qual xoquen totes aquestes iniciatives: la dificultat de definir la pertinença al club democràtic liberal. Per això va rebatejar la reunió com a "cimera per a la democràcia", i sembla que la va ajornar fins l'any que ve. L'accent de la cimera no hauria d'estar posat en la democràcia en si mateixa, sinó en els valors bàsics que totes les democràcies liberals atresoren: la societat oberta, l'estat de dret, el sistema de govern representatiu, les oportunitats econòmiques, la privacitat, la seguretat, la llibertat d'expressió, la justícia i la igualtat.

Jill Biden, Joe Biden, Boris Johnson i Carrie Johnson aquest dijous en la primera sessió gràfica que el president dels Estats Units i el primer ministre britànic, acompanyats de les seves dones, han fet a Cornualla abans de reunir-se en una sessió bilateral prèvia a la cimera del G-7.

Per fer-ho possible, els Estats Units han de trobar una manera de cooperar amb estats més petits, amb l'objectiu de congregar una varietat de països en el suport a normes i estàndards democràtics concrets en temes importants. Aquest "microlateralisme" combinaria el lideratge dels països petits i la participació dels estats grans.

Un bon punt de partida podria ser elaborar un codi de pràctiques recomanades per a la resposta de les societats obertes a la pandèmia. Per exemple, la resposta de Taiwan al covid-19 ha estat una de les millors, malgrat la seva proximitat amb el territori continental xinès i la falta de vacunes. El país és capaç de combatre la desinformació i fer front als canvis d'una societat democràtica interconnectada. Els EUA podrien demanar a Nova Zelanda que presideixi o copresideixi un fòrum d'estats disposats a elaborar una sèrie de principis o un codi de conducta per a la resposta a les pandèmies, que es podria batejar amb el nom de la ciutat amfitriona (com el Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic). Però la participació en àmbits d'aquesta naturalesa no hauria de ser només governamental. La societat civil, les universitats, la indústria, les entitats benèfiques i les organitzacions religioses són multiplicadors de força del dinamisme democràtic. El dinamisme d'aquests actors no governamentals és una de les fortaleses exclusives de les democràcies liberals en comparació amb els sistemes autoritaris.

A més, fòrums d'aquesta naturalesa poden ajudar a difondre pràctiques democràtiques per al combat contra la desinformació. Estònia, que després d'una sèrie de ciberatacs paralitzants el 2007 va elaborar una estratègia digital multifacètica per reforçar les seves institucions democràtiques, és un excel·lent exemple de la manera com la tecnologia cívica pot augmentar la fortalesa contra l'hostilitat autocràtica. El seu visat per a "nòmades digitals" (que permet a ciutadans de molt diversos països teletreballar des d'Estònia) promou la integració de noves experiències en el sector privat i l'enfortiment de lligams culturals amb altres societats obertes. Aquests exemples d'enginy i innovació realcen el valor de la llibertat i mostren com la creació de normes democràtiques i la seva difusió poden servir de base a un model multicèntric de governança per al segle XXI.

Importants democràcies com Austràlia, Nova Zelanda, l'Índia, Sud-àfrica, Taiwan i Corea del Sud no participaran en el G-7 ni en la propera reunió de l'OTAN (tot i que el Regne Unit va afegir alguns d'aquests països com a convidats a la reunió del G-7). Un mecanisme eficaç que permeti als estats democràtics liberals elaborar estratègies conjuntes pot ajudar els Estats Units a posar ordre en els seus afers interns i a proveir un lideratge basat en valors en temes com els drets humans, la seguretat, la governança tecnològica, les cadenes de subministrament i fins i tot la fiscalitat corporativa internacional. Les democràcies emergents o que estan en perill, veient-hi una oportunitat en comptes d'una elecció forçada, en prendran nota.

L'estratègia nord-americana per fer front als desafiaments de les autocràcies ha de ser global en comptes de regional; plural en comptes d'unitària; i centrada en temes i no pas en països. Fa més d'un segle, després de la pandèmia anterior, els Estats Units van ser el motor de la creació d'un nou ordre internacional. Avui han de liderar des del centre, no des del capdavant, colze a colze amb molts altres països, per aprofitar una oportunitat única d'actualitzar el model d'una societat global més interconnectada, inclusiva i democràtica.

Anne-Marie Slaughter és presidenta del 'think tank' New America i catedràtica emèrita d'afers internacionals a la Universitat de Princeton

Copyright Project Syndicate

stats