Sant Jordi (in)quiet
Això tampoc no ho havíem previst. De fet, si alguna cosa no havíem previst en les nostres vides era participar com a protagonistes en aquest perseverant fi de món que s'ha instal·lat imposant sinistres rutines i que ens deixa en un etern retorn, un continu de temps on els dilluns tenen la poca vergonya d'assemblar-se als divendres i els dissabtes sortim a fer cua al súper mirant a terra.
En aquest magma pastós de dies sense nom arriba Sant Jordi i hem decidit protegir-lo. No abandonar l'alegria perquè la primavera no ens espera. Sabem que serà diferent, que ens faltarà passejar, escapar-nos de la feina, buscar títols per als que estimem i posar roses en una ampolla d'aigua de qualsevol oficina. L'Oriol no podrà omplir la rambla Catalunya de Barcelona de globus del diari, ni ordenar les llargues cues de lectors que volen una dedicatòria dels nostres escriptors, però no ens donarem per vençuts. A l'ARA us convidem a no abandonar Sant Jordi. Tornarem al carrer i a la civilització de les llibreries, però d'entrada aquest Sant Jordi (in)quiet, gaudiu d'aquest "llegir i estimar" de dia i de nit de la il·lustradora Mari Fouz, dels contes curts de deu escriptors, del recomanador de clàssics que potser teniu a la biblioteca i dels Instagram Live que farem amb escriptors de la casa. Al vespre, connecteu-vos amb el concert d'Els Amics de les Arts. Amb tots ells ens trobarem de nou quan acabi el confinament. Perquè això també passarà.
