L’Europa de la defensa
Amenaces. No sé si estem davant d’una “era de problemes irreparables”, com es demanava aquest cap de setmana Janan Ganesh, columnista del Financial Times. Però sí que estem en un moment de concentració i acceleració de desafiaments globals, i en som més conscients que mai. Connectats mediàticament i geopolíticament. Els conflictes a l'Orient Mitjà i Ucraïna, combinats amb els efectes de l'escalfament global, estan alterant el trànsit comercial als mars i els oceans. El flux global de les mercaderies, que en un 80% transiten per mar, s’està reconfigurant amb el teló de fons d'una guerra aranzelària entre Pequín i Washington. 2.300 milions de persones, gairebé un 30% de la població mundial, estan al límit d’una situació d’inseguretat alimentària. A Gaza, la fam s’ha convertit en una arma de guerra contra la població civil. I l’arquitectura de pau construïda després de la Segona Guerra Mundial és cada cop més feble.
El món d’avui és més multipolar però menys multilateral, deia dijous passat a Barcelona l’expresident de l’Eurocambra, Pat Cox, en l’acte de celebració del 25è aniversari de la inauguració de l'Oficina del Parlament Europeu a la capital catalana.
Resposta. La Unió Europea ha arribat a la conclusió que la Rússia de Putin serà una amenaça durant molt de temps. Un desafiament permanent que ha portat Emmanuel Macron –l’home que durant anys va defensar que no hi podia haver una arquitectura de seguretat continental que no inclogués Rússia– a exercir de falcó de la defensa europea. Retratat colpejant el sac de boxa d’un món hostil. Un símbol rere un altre, mentre els drets polítics i les llibertats civils estan cada cop més amenaçats a escala global i europea. La UE s’ha instal·lat en el discurs de la guerra, mentre comencen a emergir les veus que alerten de les conseqüències d’inocular la por a una ciutadania que busca respostes.
També el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va anunciar divendres que Rússia es troba "en estat de guerra". Els més de 130 morts en l’atac jihadista a una sala de concerts als afores de Moscou ha trencat la promesa de seguretat de Vladímir Putin als russos, construïda sobre el control total de la societat.
També Rússia és vulnerable. L'Estat Islàmic ataca un enemic que li ha fet la guerra a l’Àfrica i a Síria. Però el Kremlin, aliè a la realitat, intensifica la represàlia contra Ucraïna i augmenta la sensació d’inseguretat del flanc oriental de la Unió, amb l’entrada d’un míssil a l’espai aeri polonès.
'Realpolitik'. L’electoral europeu està cada cop més fragmentat i, en canvi, les institucions de la Unió són cada cop més unidireccionals. “Brussel·les s’ha convertit en la capital del sí senyor”, deia fa uns mesos una corresponsal que porta més de dues dècades treballant a la capital comunitària. Europa s’està transformant en un poder dur. O potser només en un poder espantat. Ha estat un canvi empès per la urgència i la sensació de vulnerabilitat. Però, quantes renúncies està diposada a fer la Unió Europea per convertir-se en aquest poder dur?
Si fa uns anys parlàvem d’una Europa desdentada que buscava el seu lloc al món, avui la Unió reclama als seus estats membres més preparació militar i civil. El rearmament com a resposta, i l’ansietat com a motor. La realpolitik ho ha cobert tot.
