Euskadi vota en pau i amb un ull posat en Catalunya
Euskadi vota avui en pau, just un any i un dia després que ETA abandonés les armes. Tot i les dificultats per fer avançar el procés de pau, ha estat un any molt especial per a la societat basca, tan especial com les eleccions que ara afronta. Amb una crisi econòmica menys aguda que a Catalunya i al conjunt de l'Estat, sense les armes atemorint els carrers, el País Basc ha viscut aquests últims dotze mesos instal·lat en l'esperança de poder construir per fi una normalitat cívica i política. Amb totes les opcions polítiques en lliça -incloent-hi l'esquerra abertzale, fins ara absent al Parlament-, sense el malson del terrorisme, amb la maduresa d'un poble que ha patit molt i massa temps, el que avui expressin les urnes serà, realment, l'expressió d'una llibertat finalment conquerida per a tothom. Una llibertat que pot fer un tomb a la realitat institucional.
Segons expressen les enquestes, els partits nacionalistes bascos surten com a clars favorits, amb un lleuger avantatge del PNB sobre EH Bildu. En canvi, les forces espanyoles que actualment governen en coalició, PSOE i PP, poden patir una severa sotragada. Passi el que passi, el nou govern haurà de ser de coalició i, més enllà de la tasca comuna que avui tenen els executius d'arreu, lluitar contra la crisi, tindrà com a reptes específics consolidar la pau i fixar un nou horitzó nacional.
En aquest últim punt, tot i les evidents diferències, la influència catalana serà decisiva. De fet, la campanya electoral s'ha fet amb un ull posat en l'aposta catalana per l'estat propi, expressada massivament al carrer per la Diada i assumida pel president Artur Mas de manera clara. El que passi a les eleccions catalanes el 25-N condicionarà el full de ruta sobiranista d'Euskadi. Els dos processos avançaran en paral·lel i es trobaran al davant un govern espanyol desprestigiat internacionalment, acorralat per la crisi i tancat al diàleg davant les legítimes i democràtiques aspiracions nacionals basca i catalana.
