La presidenta de Madrid, la inefable Ayuso, ha anunciat que concedeix una distinció honorífica als EUA perquè són el “far del món lliure”. Va acompanyar l'anunci amb un plany per “la ferida de Veneçuela” i una diatriba contra “els narcoestats promoguts per la ultraesquerra”: aviat, per tant, arribarà l'acusació contra Sánchez, o contra Begoña Gómez, d'haver instaurat un narcoestat terrorista a Espanya. En tot cas, la Medalla de la Comunitat de Madrid (així es coneix el guardó en qüestió) s'ha destacat els darrers anys per guardonar líders de la dreta i la ultradreta llatinoamericanes, amb qui l'extrema dreta espanyola —com la catalana— procura tenir relacions ben greixades: així, el president de l'Equador, Daniel Noboa, o el de l'Argentina, l'histriònic Milei. En aquesta ocasió, es guardonen “els Estats Units d'Amèrica”, però és obvi que es tracta d'un homenatge a Trump i al trumpisme.
Però són encara els EUA “el far del món lliure”? És cert que, durant molt de temps, la democràcia nord-americana, amb el seu sistema de contrapoders, ha exercit el paper de pedra de toc o punta de llança de les democràcies liberals. Tan cert com que l'imperialisme ianqui, que no és cap invent d'ara, s'ha permès exercir de guardià de les llibertats i d'exportador de democràcies a toc de bombardeig i invasió militar, a tot arreu on la primera potència occidental ha tingut interessos. Però això no ha impedit que la solidesa de l'edifici ideològic i institucional de la democràcia dels EUA hagi aguantat bé la corrosió —l'externa i la pròpia—.
L'informe Freedom in the World, que publica cada any l'organització per als drets humans Freedom House, recull una tendència regressiva —involutiva— dels EUA al llarg de la darrera dècada i mitja. Si l'any 2010 —en plena presidència d'Obama— va obtenir 94 punts damunt 100 i es va situar com una democràcia plenament lliure, a partir de 2021 —després del primer mandat de Trump— va descendir fins als 83 punts, i només ha experimentat una lleu variació fins als 84 de la darrera edició, que recull els resultats de 2025. A l'índex de democràcia de The Economist, els EUA se situen en el lloc 28 del rànquing i són classificats com una democràcia deficient o democràcia imperfecta, un esglaó per sota de la democràcia plena. Espanya va ser classificada com a democràcia deficient l'any 2021 a causa de les irregularitats en el seu sistema judicial, i després va tornar a recuperar l'estatus de democràcia plena.
Les causes de l'erosió de la democràcia americana, segons l'informe Freedom in the World, són la polarització política (odi a l'adversari), la desinformació (que soscava la confiança en el sistema democràtic), els intents de limitar l'accés al vot a determinats col·lectius i la publicació d'amenaces i missatges hostils per part dels mitjans de comunicació. Qui vulgui entendre pot entendre de seguida de què parlem: hi ha un cert papanatisme de les dretes de casa que pretén que des d'aquí no som ningú per criticar la democràcia dels EUA, però la realitat és que tot Occident s'enfronta als mateixos desafiaments.
