El fenomen de la granota de Galvani a la Barcelona del segle XVIII
Peces històriques
De l’article de Santiago Riera i Tuèbols (Barcelona, 1935-2021) a l’Avui (9-VIII-1980). Inclou opinions del metge Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 1751-1828) sobre recerques del fisiòleg Luigi Galvani (Bolonya, 1737-1798) relatives a efectes de l’electricitat en nervis i músculs d’animals, com el cas de la granota. El passat 13 de gener el doctor Salvador Pané i Vidal va evocar Galvani en el seu discurs de presentació a l’IEC titulat "Microrobots per a aplicacions biomèdiques".
El 16 de desembre del 1795 tingué lloc una reunió de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona en la qual el doctor Francesc Salvà i Campillo exposà la memòria intitulada «La electricidad aplicada a la telegrafia» en presència de nou acadèmics, dels gairebé setanta que n'hi havia llavors, prova evident del poc interès que havia despertat la seva comunicació. I això que es tractava de la presentació del telègraf a casa nostra: Salvà, que havia fet proves al carrer de Petritxol número 11 –on va néixer, visqué i morí–, creia que «amb l'electricitat pot parlar-se» i el seu telègraf elèctric n'era una demostració. [...] El 19 de febrer del 1800 Salvà i Campillo presentà, a la mateixa Acadèmia, una nova memòria: «Disertación sobre el galvanismo», en la qual, interessat en la famosa discussió entre Galvani i Volta, pren partit pel primer. Sabut és de tothom que Galvani –catedràtic a Bolonya, que arribà a renunciar a la càtedra per no haver de jurar la República Cisalpina creada per Napoleó– feu una observació casual que no publicà fins al 1791: en haver dissecat una granota la posà sobre una taula on hi havia una màquina elèctrica; en tocar distretament, un dels seus ajudants, el nervi crural amb un escalpel, es produí una contracció dels músculs de les cames de l'animal. Galvani, amb la seguretat d'haver fet un descobriment important, desenvolupà una teoria de l'electricitat animal [...] Mentrestant, Volta (1745-1827), professor de la Universitat de Pavia, que havia inventat la primera màquina elèctrica per influència, assabentat del descobriment de Galvani, de bell antuvi l'acceptà; però poc temps després s'hi oposava assegurant que les contraccions eren degudes a fenòmens elèctrics no pas diferents dels coneguts en aquell moment, alhora que cercava causes purament físiques per a bastir una teoria explicativa. En realitat, ambdós havien copsat quelcom de nou: Galvani, fisiòleg, s'entestà en la seva línia i, parlant de fluid galvànic —o d'electricitat animal–, feu avançar la ciència per un camí determinat; Volta, més físic, no atengué altres raons que les pròpies de la seva formació i mentalitat i, a partir d'elles, arribà a la pila, descobriment que donà a conèixer, en forma de carta, a sir Joseph Banks, president de la Royal Society, el març del 1800 [...] Haurien de passar encara uns anys abans que l'electricitat dinàmica –i més tard l'electromagnetisme– no unifiquessin aquesta branca del saber. La controvèrsia, que commogué el món científic de l'època, arribà també a Catalunya. Salvà es posà de la part del metge de Bolonya, encara que no del tot. Ens explicarem: en la memòria que presentà a l'Acadèmia, el febrer del 1800, i que no pogué llegir perquè patia unes febres que el mantingueren enllitat, Salvà acceptà allò que Galvani anomena fluid galvànic [...] Rebutjà, però, amb fermesa, mitjançant experiments propis, la teoria de Volta. Salvà, el 1800, havia triat. I no havia pas triat, en aquell moment, la posició més conservadora. [...]
