PEU AL FERRO

De la fibra de carboni al llautó

JOSEP LLUÍS MERLOS
JOSEP LLUÍS MERLOS Periodista, com en Tintín, però tinc pendent anar a la Lluna

Sempre m’ha agradat el teatre. El bo, el que fan els professionals. Però aquests últims dies he assistit a uns exercicis interpretatius lamentables. En ocasió del GP de F1 i, sobretot, del Saló de l’Automòbil, m’han dit, una i mil vegades: “¿Qué pena, no, que perdáis la F1?”, “¿Qué lástima que Montmeló no renueve, no?”, “¿No podréis pagar el nuevo contrato, verdad?”.

M’ha sabut greu i tot veure gent taaaan afectada pel futur de la cursa del Circuit de Catalunya. Pateixo de veure’ls taaaan angoixats, tristos, afeixugats, atribolats, turmentats. Quin neguit, Déu meu. Pobra gent! Teatro... del malo. Els he vist gairebé taaaan afectats com el president de la Federació Espanyola d’Automobilisme, Manuel Aviñó, que a la presentació de la cursa a Madrid va dir que “se trata de una referencia fundamental de la marca España del deporte”.

Agrairia molt que algú m’expliqués la relació d’aital denominació d’origen amb la F1, perquè jo no l’acabo de veure. Deu ser que no tinc la mateixa sensibilitat que el federatiu esmentat, el mateix que l’any passat va hiperventilar quan va sentir -com s’havia sentit en les vint-i-vuit edicions anteriors- l’himne d’ Els segadors en convivència amb l’espanyol. Taaant el va atabalar aquest protocol que es va queixar a tort i a dret, fins i tot a la Federació Internacional, on no li van fer gaire cas, per cert. Potser per això després ha buscat el consol en determinats altaveus mediàtics on ha anat a explicar que si el Circuit encara no ha renovat el contracte amb Liberty Media és per l’exigència dels seus gestors que la cursa tingui, com la de les motos, la denominació GP de Catalunya. Un fet negat per tothom.

En la classe magistral que va fer la setmana passada, el nou doctor honoris causa de la UAB Joaquim Maria Puyal va parlar de la “subjectivitat honrada del comunicador”. Que no ens podem inventar històries, vaja. M’agradaria poder-los dir que la renovació del GP ja està firmada. Però no és així. Tot i que va pel bon camí, com ahir va confirmar el president Torra. Però les evidències d’aquesta renovació són taaaan clares, que m’hi jugaria un pèsol -que diria algú que vol entendre i ser entès- que tindrem F1 per molts anys més. La primera serà l’anunci de la tornada dels tests d’hivern.

M’agradaria poder convidar a un tiberi per celebrar-ho tots els que taaaant pateixen perquè la F1 pugui marxar de Catalunya. Llàstima que ja no existeixi el restaurant La Punyalada. Fora el lloc més adequat. A alguns se’ls ha vist el llautó, per baixets que siguin.

Més continguts de