El primer film català: ‘El Cafè de la Marina’
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. Ja era hora que ens trobéssim davant d’un film d’envergadura, autènticament català. [...] Fora de les produccions amateurs -tasca meritíssima en la qual confiem molt- i d’aquella producció francesa doblada [ Bric-a-brac et cie. (Draps i ferro vell), d’André E. Chotin, 1931], encara no havia arribat l’hora de la producció completament nostra. Ja és ací. Divendres passat fou presentada en sessió especial a l’Urquinaona per a la premsa catalana, amb la solemnitat que pertocava. Per tal d’oferir als nostres lectors una informació de primera mà, hem parlat amb Rafael Padilla, assistent general dels germans Pruna, realitzadors d’aquesta primera producció catalana. Ens diu: -Tots els qui hi hem intervingut som catalans, llevat de l’enginyer del so, el de la llum i el cameràman. -Els interiors s’han rodat als estudis Orphea Films, de Montjuïc, i els exteriors, a Port de la Selva... -El principal inconvenient amb què hem topat han estat els diners. El capitalista vacil·lava i ens feia anar molt malament. Ell ha estat el nostre neguit. Heu de pensar que hem batut el rècord de l’estalvi. Hem fet les dues versions (d’El Cafè de la Marina se n’ha fet una edició castellana, també) amb 20.000 metres de pel·lícula, quan una versió normal ja despèn més de 23.000 metres. El capitalista i el material de l’Orphea, que és bastant deficient, ens han dificultat molt la nostra tasca. -La versió catalana es passarà a tota la Catalunya gran, ço és, la Catalunya estricta, València, Mallorca i el Migdia de França i, a més, se n’enviarà una còpia a Sud-Amèrica. -Hem procurat de no caure en xavacanades. Res de “xistos” ni tangos, ni, en aquest cas, sardanes. Res d’això. No hem fet tampoc una pel·lícula de grupet. És una pel·lícula de tema viu, amb sentiment, i presentant la vida dels pescadors tal com és en la realitat. Sense adulteracions sentimentalistes. -Cinematogràficament, Catalunya representa les tres quartes parts d’Ibèria. Estic convençut que la indústria cinematogràfica catalana és factible i té moltes possibilitats de vida. Crec que a part de l’edició d’obres de llarg metratge, s’hauria d’anar a l’edició de noticiaris i documentals. -Nosaltres hem demostrat reunir condicions per fer bona feina. Ara qui té la paraula són els capitalistes. [...]
