‘Un film’, de Víctor Català (1926)

De la crítica de Guansé (Tarragona, 1894 - Barcelona, 1978) a Revista de Catalunya (XII-1926) d’Un film (3.000 metres), de Caterina Albert Víctor Català (l’Escala, 1869-1966), escriptora, pintora, dibuixant, escultora. Era la seva segona novel·la després de Solitud. Fa un any les representacions de Víctor C. al Teatre Nacional retornaren Víctor Català a l’actualitat cultural.

La Biblioteca Literària publica una novel·la de Víctor Català: Un film. En el pròleg, l’autor confirma el títol. Un film serà ben bé un film. Renuncia, de bon principi, a tot transcendentalisme, a tota versemblança, a tota psicologia. Renuncia, fins i tot, a la bellesa de l’expressió. Així, el pròleg predisposa en contra de l’obra. Si encerta en els seus propòsits –hom no pot estar-se de pensar–, malament: el gènere, sobretot tret de la pantalla, no ofereix gaires suggestions ni gaires possibilitats estètiques. [...] Un film té, naturalment, més de novel·la que de film. [...] Malgrat els seus tres volums, el seu argument podria reduir-se a un conte melodramàtic i arbitrari. [...] Tota l’obra té, contràriament, una gran intensitat. És prenyada d’acció. Però l’argument de la novel·la queda negligit a cada pas pels episodis. Millor dit, no hi ha trama de cap mena. És una successió d’episodis. Aquests, però, no es succeeixen d’una manera normal dintre el temps i l’espai. A cada nou personatge que es presenta, l’autor recula i ens en conta la història i ens posa en antecedents de la seva ascendència. El procediment, com pot veure’s, és, doncs, ben poc cinematogràfic. Cau de ple dintre el naturalisme. Zola en fou mestre d’aquest procediment. La seva finalitat és de fer tan lògica la psicologia dels personatges que no puguin obrar d’altra manera de com ho fan. Els seus actes, diríem, són aleshores reaccions científicament preparades. La novel·la, així, no surt potser del camp de l’art, però entra de ple dintre del de la psicologia experimental. [...] El protagonista, en el qual es vol enfocar tot l’interès de la novel·la, és un ninot articulat. La fantasia que el fa moure, no se sotmet a control de cap mena. És realment un personatge de film o, encara millor, de fulletó. Tot l’ambient de l’obra és també fulletonesc. [...] A cada pas, però, hem de comprovar que el talent de l’escriptor és molt per damunt del seu propòsit. I, estrany contrast de les coses, tanmateix! El mateix que contribueix a fer lenta i desarticulada la novel·la, és el que la salva. Mentre el seu argument isolat, cauria aviat de les mans per arbitrari i fulletonesc, és en alguns dels seus episodis on trobem tot l’encís, tot el veritable interès de la novel·la. [...] Un film, més que una novel·la, és un conglomerat de novel·les que es fan malbé les unes a les altres. En aquests episodis, Víctor Català no empra cap procediment cinematogràfic ni fulletonesc. Torna simplement al seu procediment realista. No enumera els fets d’una manera esquemàtica, ans estén convenientment l’acció, i sap, sobretot, amb fina flaire psicològica, triar els detalls que han d’impressionar el lector d’una manera violenta. Aquí retrobem el gran estil de Víctor Català, dinàmic, ple de nervi i de força. El seu clarobscur, tan sàviament repartit, dona relleu a les figures, les il·lumina i les fa monstruosament vitals, i ensems les volta d’una ombra plena de misterioses ressonàncies. [...]

De la crítica de Guansé (Tarragona, 1894 - Barcelona, 1978) a Revista de Catalunya (XII-1926) d’Un film (3.000 metres), de Caterina Albert Víctor Català (l’Escala, 1869-1966), escriptora, pintora, dibuixant, escultora. Era la seva segona novel·la després de Solitud. Fa un any les representacions de Víctor C. al Teatre Nacional retornaren Víctor Català a l’actualitat cultural.