Un finançament just: la base del benestar i del progrés

Imatge de la reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat
Joan B. Casas, Eduard Gracia, Daniel Quer, Francesc Raventós, Josep Reyner i Albert Carreras
20/07/2025
Economistes pel Benestar
3 min

Els economistes signants, en representació del col·lectiu Economistes pel Benestar, hem estat sempre amatents a tot allò que condiciona el benestar dels ciutadans de Catalunya. Entre els principals eixos de les nostres accions sempre ha figurat el finançament autonòmic com un dels pilars sustentadors de les polítiques públiques que més incidència tenen en aquest benestar. Com a col·lectiu hem promogut diversos pronunciaments que han tingut un ampli ressò públic (2021, Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya; 2023, Com gestionar els recursos propis per millorar el benestar i la competitivitat de Catalunya, amb set entitats empresarials, i 2024, Cal gestionar els recursos propis per millorar el benestar i la competitivitat de Catalunya, amb catorze col·legis professionals).

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El finançament de la Generalitat de Catalunya és la base necessària sense la qual no és possible que la sanitat, l’educació, la protecció social i les polítiques d’habitatge, infraestructures i innovació estiguin al nivell que reclama i necessita la ciutadania. En aquest sentit, la situació actual és clarament decebedora i injusta. Els nostres serveis essencials i les polítiques que determinen el nostre futur presenten profundes mancances que fan que no només no es corresponguin amb el nivell esperable segons l’esforç fiscal que realitzem, sinó que, en molts aspectes, estan per sota de regions que no generen el mateix nivell de recursos ni practiquen aquest esforç fiscal, sovint amb pràctiques temeràries. D’altra banda, els diversos sistemes de finançament actuals a l’Estat (foral i comú) són profundament injustos per les desigualtats de recursos entre territoris que generen, fins i tot dins del mateix règim comú, i molt especialment si es té en compte el diferent cost de la vida.

Més enllà de les diverses sensibilitats que com a societat tenim, el pacte d’investidura signat al seu dia reflectia unes aspiracions de mínims que permetien conjugar-les amb una idea de solidaritat interterritorial. Aquestes aspiracions contemplaven una autonomia tributària real en termes de gestió i liquidació dels ingressos fiscals generats a Catalunya, una clara i objectiva transparència en les relacions financeres entre Catalunya i l’Estat i una solidaritat en què qui l’aporta no quedi situat en pitjor posició que qui la rep.

Res de tot això queda garantit en l’acord entre els dos governs signat recentment en el si de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Es dilueixen totalment aquestes aspiracions i queden substituïdes per vaguetats i redactats inconcrets que, molt temem, poden acabar en una reedició amb lleus retocs del model vigent, en què els actuals beneficiaris de les injustícies defensaran els seus autèntics i reals privilegis. Les falses i cíniques manifestacions d’alguns dirigents polítics de l’estat espanyol, més pendents de les seves pròpies estratègies que de la cerca de solucions justes, no ens poden confondre al conjunt dels catalans.

Economistes pel Benestar reclama el retorn als conceptes i objectius bàsics que van inspirar, en matèria de finançament, el pacte de legislatura i demana al govern català que no es conformi amb un retrocés tan flagrant dels mínims que entre forces polítiques diverses van ser acordats. Per als economistes signants és imprescindible incorporar el principi d'ordinalitat; la recaptació i gestió dels tributs per l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), inicialment l’IRPF l’any 2026; els criteris de distribució, i la concreció de les aportacions a l’Estat per serveis prestats i per solidaritat interterritorial.

No es tracta només de diners. Es tracta dels serveis i de les polítiques que necessita i mereix el país. És a dir, tots els ciutadans, sense distinció de colors polítics ni de procedències.

stats